La “consideració de l’excel·lència d’alguna persona o d’alguna cosa que ens porta a no faltar-li” és una accepció de la paraula respecte al ‘Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans’ (DIEC). Reflexionant-hi, i fent un cop d’ull només durant una passejada pels carrers de qualsevol ciutat, ens podem adonar que la manca de respecte és contínua en aquesta societat. Els humans, que ens movem, tret de comptadíssimes excepcions, bàsicament per l’egoisme i per l’enveja, continuarem faltant al respecte i fent de la convivència un malson. Per què la gent gran que camina amb dificultat ha d’aguantar que un patinet a tota velocitat li passi pel costat en una vorera? Per què cal mirar contínuament al terra per no trepitjar tifes de gossos? Els perquès no s’acabarien mai, però la falta de respecte més gran la protagonitzen aquells que tenen l’autoritat –“atribució i exercici del dret o poder de manar, de regir, de governar, de dictar lleis, de fer-les observar, etc.”, DIEC altre cop– i no fan absolutament res. El problema és que l’ésser humà no es limita a faltar al respecte als altres sinó que també ho fa amb ell mateix i quan té la paraula vota a les mateixes autoritats que ja ha pogut comprovat que no fan res.
Sessió: No iniciada
