Al llibre Secrets de l’Horta vam explicar que de sempre la gent de pagès ha pagat els plats trencats de les crisis. Un exemple el tenim a la segona meitat del segle XV quan els règims feudals lligaven els pagesos a una servitud abusiva que en realitat era un esclavatge encobert. Aquests pagesos eren coneguts com a pagesos de remença i suportaven un seguit de drets injustos sobre ells i les seves famílies. Els sis mals usos més coneguts eren l’adscripció al terrós, eixorquia, cugucia, intestia, àrsia i firma forçada d’esponsalici. Aquests pagesos i pageses de remença van lluitar per l’abolició d’aquests drets desproporcionats, van revoltar-se per la seva llibertat i ho van fer amb sonades insurreccions. Sembla que després de més de 500 anys continuem igual.
Ara no tenim nobles, el seu lloc l’han ocupat els grans tenidors agrícoles que dominen el sector amb la complicitat de les macrosuperfícies comercials. Tots plegats controlen preus de mercat i consumidors.
Les matemàtiques ajuden molt a entendre la vida en general. Segons dades actualitzades de COAG (Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders) aquest 2024 el preu mitjà de la fruita en origen és de 0,20€ i el seu preu de destí 1,96, estem parlant d’un increment desmesurat (880%) en un producte on la pagesia assumeix tot el risc i dona un article final completament acabat. El preu de les verdures en origen és de 0,21 i el seu preu de destí 1,20, el de la carn de vedella és de 5,45 en origen i 21,03 en destí. En quin sector hi ha aquest abús de preus? Quines polítiques fa l’Administració per frenar aquesta sobirana injustícia? Us diré que les polítiques que rebem les empreses familiars agràries són fiscalitzadores, restrictives i no fomenten l’emprenedoria…
Vols fer una agrobotiga en un espai agrari per donar sortida a productes de proximitat? La Generalitat no ho deixa fer, només pots vendre si tens el teu propi producte amb etiqueta de proximitat, però no pots fer-ho de productes dels teus veïns, venent un sol producte no som atractius, no generem. No es facilita la construcció d’obradors ni es potencien iniciatives per ajudar a les empreses familiars agràries que necessiten aquesta discriminació positiva per tirar endavant i perquè aquestes generen economia circular revertint molt en el territori on viuen. I no, la pagesia no vol diners, no vol subvencions sinó preus justos i facilitats administratives que ens deixin transformar productes i comercialitzar directament.
La petita pagesia és resilient per naturalesa i continuarem endavant encara que les persones amb responsabilitat no facin polítiques justes. Quina llàstima! Per a què serveix la política? Al final ens salvarem per les persones, per això us dic que l’acte de comprar pot ser molt revolucionari, podeu comprar a productors de proximitat de l’Horta i Ponent o en supermercats que tinguin cura dels productes del territori. Només amb aquesta consciència farem gran la República Pagesa… Visca la Terra!
