JxCat planeja celebrar el seu congrés el cap de setmana del 26 i 27 d’octubre, al setè aniversari de la declaració unilateral d’independència, una reunió en què se li acumulen els reptes i també els riscos, tot això condicionat pel futur de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont. Aquestes són les claus de la reorientació estratègica d’un partit que viu en una paradoxa: el seu poder institucional toca fons, però té la clau de la governabilitat a Espanya. Els plans de Junts –segona força al Parlament, amb 35 diputats, darrere dels 42 del PSC– passaven per forçar una repetició electoral i millorar resultats, però, una vegada truncades les seves esperances després de la investidura de Salvador Illa, la seva maquinària s’activa ara per aconseguir un altre objectiu: insistir en el relat que JxCat és l’“única alternativa” al Govern espanyolista del PSC.
Si el repte és consolidar la seva hegemonia dins de l’independentisme devorant part de l’espai que ocupava ERC, el risc que afronta Junts és sumir-se en un aïllament polític en el moment de menys poder institucional.
No governa a la Generalitat, no té l’alcaldia de Barcelona, tampoc mana a les diputacions de Barcelona, Tarragona i Lleida, només disposa de la presidència del Parlament, amb Josep Rull.
Si fins ara Junts ha fet suar al Govern de Pedro Sánchez cada votació al Congrés, l’exigència que continuarà sent elevada, almenys mentre segueixi sense aplicar-se l’amnistia. Aquest assumpte pot condicionar el vot de Junts als propers Pressupostos Generals de l’Estat, cosa que obre un altre debat dins del partit: si acaba provocant noves eleccions a Espanya, l’electorat podria responsabilitzar JxCat si hagués facilitat una majoria de PP i Vox.
Finalment hi ha el dubte sobre Puigdemont: abandonarà la seva acta de diputat com va prometre si no era investit? Atendrà els que l’animen a recuperar la presidència del partit, ara a les mans de Laura Borràs?
Carles Puigdemont és l’actiu més gran de Junts, però alhora, atesa la polarització que genera, també pot ser una llosa que allunyi el seu partit de la centralitat i li imposi un sostre al seu creixement.