Un estudi, coordinat per investigadors lleidatans, ha relacionat la presència d’alteracions de la funció pulmonar com, per exemple l’apnea del son, amb un millor pronòstic dels pacients amb síndrome coronària aguda. En concret, l’estudi mostra que hi ha un fenotip clínic de subjectes amb síndrome coronària aguda (SCA) en els quals la presència d’alteracions de la funció pulmonar i altres comorbilitats respiratòries podrien associar-se amb un millor pronòstic a curt termini – determinat per una estada més curta en una unitat coronària – que–és independent de la gravetat de l’esdeveniment subjacent. L’estudi, publicat a la revista ‘Journal of Thoracic Disease’, ha estat coordinat per Ferran Barbé, investigador principal del grup 35 del Centro de Investigación Biomèdica en Red Enfermedades Respiratorias (CIBERES), cap del Servei de Pneumologia de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova (HUAV), professor de la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida i responsable del grup de recerca investigació translacional en medicina respiratòria de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida).
Estudis previs han suggerit que les alteracions de la funció pulmonar podrien associar-se amb un augment de la mortalitat d’episodis cardiovasculars. El treball és un subestudi ISAACC (Impacto del síndrome de apnees-hipopneas del sueño en la evolución del síndrome coronario agudo. Efecto de la intervención con pressió positiva continua (CPAP)) en el qual participen 15 hospitals de l’estat espanyol. Des del mes de juny de 2011 fins al mes de setembre de 2014, es van reclutar 318 pacients (71 amb alteracions de la funció pulmonar i 247 amb funció pulmonar dins dels valors de referència), i es van avaluar les associacions entre les alteracions de la funció pulmonar i la gravetat i el pronòstic a curt termini de l’SCA, a més de la seva interacció amb la síndrome d’apnea obstructiva del son.
La funció pulmonar
Les alteracions de la funció pulmonar són comunes en la població general i sovint estan infradiagnosticades. Globalment, la prevalença aproximada de malalties associades amb obstrucció crònica al flux aeri és superior al 13% en la població adulta, principalment la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) i l’asma; mentre que les associades amb un defecte restrictiu, ja sigui per patologia pulmonar intersticial, anomalies de la caixa toràcica o obesitat, tenen una prevalença propera al 6%.
La gravetat de l’alteració de la funció pulmonar confereix un mal pronòstic a causa de l’aparició de complicacions respiratòries. Aquest mal pronòstic s’ha atribuït principalment al desenvolupament d’episodis cardiovasculars, independentment d’altres factors com l’exposició al tabac. Encara que els mecanismes específics d’aquesta associació no se saben completament quins són, s’ha postulat que la inflamació sistemàtica i la rigidesa arterial en pacients amb alteració de la funció pulmonar poden tenir una funció específica en l’augment del risc cardiovascular.