Com gestiona la seva explotació el fet d’utilitzar dos canals de reg diferents? Quines diferències pràctiques ha vist en la infraestructura i gestió dels dos sistemes?
Actualment les gestionem pràcticament de la mateixa forma ja que la dotació d’aigua que necessitem és poca, pràcticament fem servir reg de suport. No obstant això, la cura no és la mateixa, ja que l’aigua del Canal d’Urgell requereix més manteniment a l’estació de reg, perquè sovint baixa més bruta. En canvi, al Segarra‑Garrigues l’aigua és més neta i no requereix tant manteniment. Ara bé, en costos sí que hi ha una gran diferència i potser al Canal d’Urgell reguem una mica més que al Segarra‑Garrigues.
El Segarra-Garrigues és un sistema privatitzat i amb costos més elevats. Quin consell donaria als pagesos de l’Urgell pel que fa a l’ús de l’aigua?
Més que un consell, crec que ha de ser un canvi de mentalitat per a tothom. Fa 150 anys no es necessitava l’aigua que necessitem ara i, en general, plovia més. No hem de pensar si una és més cara o més barata, sinó en l’eficiència de l’aigua: saber quan cal regar i quan no. Soc jove, tinc 25 anys, però moltes vegades m’he posat les mans al cap en sentir gent que rega l’endemà d’haver plogut 10/15 mm, o en veure baixar aigua pel marge perquè el pagès s’ha despistat. Estic segur que si l’aigua al Canal d’Urgell valgués una mica més i es gestionés de forma eficient, se’n gastaria molt menys. Per tant, el consell és eficiència de reg, no estalvi econòmic.
Quins avantatges li aporten ambdós canals en termes productius? Creu que modernitzar el Canal d’Urgell podrà equiparar-lo en rendiment i costos al Segarra, o fins i tot superar-lo?
La cosa està molt verda encara i s’ha d’estudiar bé, però l’exemple no és només el Segarra‑Garrigues. També tenim casos d’èxit al Segrià o a l’Aragó, on el desert dels Monegros s’està convertint en potència agrícola. Crec que la millora del Canal d’Urgell ens permetria estar a l’altura de la resta de zones agrícoles i equiparar-nos en rendiments. És clar que tot això no és gratuït.
Quins reptes concrets ha vist en les seves finques quan es parla d’adaptar-se al reg pressuritzat i a noves plantes de bombament?
A les meves finques sempre he vist reg pressuritzat, tant amb aspersió com amb goter, per això no puc opinar del reg a manta tradicional del Canal d’Urgell. Un dels reptes va ser passar de bombar l’aigua de pous i mines a fer un pantà i regar d’allà. Regar de mines és incert perquè no sempre tens l’aigua assegurada. Ara, amb el pantà, l’aigua s’emmagatzema i podem regar quan volem i quan els altres ho necessiten.
Com veu la possibilitat de compartir infraestructures entre els dos canals?
El projecte està molt verd i no s’ha explicat gaire. Crec que ni els òrgans competents saben ben bé com fer-ho. Ara bé, si és cert que el Segarra‑Garrigues té infraestructures infrautilitzades i l’Urgell les necessita, per què no compartir-les? Com si l’Urgell llogués la infraestructura al preu que toca.
Quina recomanació faria a un regant jove de l’Urgell?
Crec que els canals tenen diferències en preu i dotació, així que no veig convenient unir-los. Però com a joves hem de mirar pel futur i cal canviar coses: renovar una infraestructura de fa 150 anys per fer-la eficient i sostenible, i canviar la mentalitat dels avantpassats. S’ha acabat això de regar sempre que hi ha aigua: cal regar quan el cultiu ho demana. Per això falta formació, experiència i sentit comú.
Què demanaria als polítics perquè la modernització sigui un èxit?
En primer lloc, escoltar tots els regants, TOTS. No em va agradar que la reunió informativa es fes i la votació fos prevista només un mes després. D’altra banda, no cal córrer: fem les coses bé, assegurem-nos que ningú surti perjudicat i treballem pel territori. Aquesta infraestructura no ha de servir per repartir terres entre quatre, sinó perquè tothom que vulgui les continuï treballant. I, finalment, deixem pas als joves: som nosaltres els qui ens quedarem i treballarem la terra; que ens escoltin i deixin de posar traves.
