Una mirada a les notícies fa pensar que més que no pas falta d’aigua el que passa és que la que tenim està mal repartida. A la vora de la constant amenaça de restriccions i dels anuncis apocalíptics de desertització veiem com el Cinca fa estralls a les finques adjacents, el pantà de Mequinensa desembassa en previsió del desglaç, la crescuda de l’Ebre ofega mil hectàrees de conreus a la Ribera Baja aragonesa i dos pagesos de la Plana de Pastriz declaren al diari Heraldo de Aragón: “Las tierras están hartas de tanta agua. Es cada vez peor, esto es una ruina”. En què quedem! No només una bona gestió global dels recursos hídrics millorarien les reserves d’aigua. La gran esperança és la tecnologia. A banda de depuradores i dessaladores, hi ha un projecte anomenat Life Nieblas que consisteix a atrapar les boires per regar els camps de conreu. Uns captadors en forma de torre poden extreure 250 litres per metre quadrat a partir de les microgotes del boiram. A Canàries elaboren la cervesa Seaclouds amb aigua extreta dels núvols de l’Atlàntic. No cal dir que Lleida té un gran futur en matèria d’explotació de la boira.
