El sistema capitalista dona retribucions milionàries als esportistes que fan guanyar diners als seus equips. Al Futbol Club Barça sobresurt Lamine Yamal, un adolescent que als 17 anys es va convertir en ídol per la seva habilitat de joc, guanyant premis internacionals, fent vibrar a l’afició i ajudant a guanyar títols i diners al club. Ha guanyat molts diners; ja en té més del que guanyem més del 90% de la població en tota la nostra vida. Quin món, que valora més el joc que una professió essencial per la societat!
Lamine va publicar la seva festa de celebració dels 18 anys. Ha provocat un escàndol. S’han malbaratat molts diners; fardant tenir poder per comprar quasi tot el que vulgui, inclòs dones a preus de milers d’euros, perpetuant el masclisme. Ell, que teòricament defensa el seu barri humil d’origen, Rocafonda, no ajudaria als seus antics veïns repartint part d’aquesta fortuna que ha gastat en la seva festa?
Al món hi ha molts nens i persones que es moren i malviuen per manca de recursos. Els hem de tenir en compte i compartir per no menysprear a la gran majoria de la població a la que no els ha tocat la loteria social ni genètica. Quin mèrit tenim d’haver nascut al primer món i en una família normalitzada? O de tenir unes qualitats físiques o intel·lectuals que ens han permès esforçar-nos, estudiar, practicar un esport amb èxit, etc. A més res ho hem aconseguit sols, sempre hem necessitat de l’ajut d’altres. La humilitat, l’empatia, el comprometre’ns en la millora de la societat són actituds del tot necessàries.
Però encara és pitjor que a la festa Lamine hagi contractat persones que pateixen la malaltia de l’enanisme per divertir-se veient humiliar-se en un espectacle: “jo tinc un cos jove, fort i quasi perfecte, vosaltres sou uns nans”. No és un atenuant el que ells hi anessin voluntàriament per guanyar diners: aprofitar-se de les necessitats i vulnerabilitats dels altres no és ètic.
És un perill el que adolescents disposin de masses diners sense control; quants han sucumbit al capitalisme exacerbat i al consumisme, creient-se en el dret de que, ja que poden comprar, poder fer qualsevol cosa, com el Maradona!. És del tot necessari salvaguardar-los d’aquests perills que desgracien les seves vides. Hi hauria d’haver un control adult i responsable de l’ús dels diners. Als 18 anys la gran majoria no són madurs ni que ho digui la llei. Tots ho comprovem cada dia.
Moltes persones tenen ídols, referents, als que quasi adoren. S’escullen per tenir qualitats excepcionals, per sobresortir en els mitjans de comunicació i fer-se personatges públics. El futbol n’aporta molts. Tenen la responsabilitat de no defraudar als seus seguidors, de no donar mals exemples. Quin model els ensenya? Això és el que s’ha de fer quan tens els diners per poder fer-ho? No és la corrupció del diner que, com una droga, enganxa? És bo viure amb aquesta superficialitat? Tinc l’esperança que aquest fet sigui ocasional i serveixi per prendre mesures perquè no es repeteixi.
