Aquest primer article del nou any el pensava dedicar als problemes vells que venim patint fa anys. Quan temps portem parlant del problema de l’habitatge? Quan temps portem parlant de l’atur? Quan temps portem parlant del dèficit fiscal? Quan temps portem parlant del deute públic? Quan temps portem parlant del canvi climàtic? Tanmateix, els recents acords als que han arribat els senyors Junqueras i Sánchez m’han fet canviar el contingut del petit relat perquè s’estan confonent les coses i es parla, per exemple, de nou model i de nou model no n’hi ha cap, es continua amb el de sempre: incrementar les transferències, si, arribarà més diner, però per quina via, per la de sempre, augmentant les transferències, molt lluny l’autonomia fiscal, molt lluny la sobirania fiscal, molt lluny la recaptació dels impostos, que no ho oblidem és el que es va signar per fer president de la Generalitat el senyor Illa. Després de la reunió a la Moncloa el passat dijous entre ambdós presidents i la del divendres al matí entre Illa i Junqueras i els detalls dels canvis que va fer públics la ministra d’Hisenda, hem de dir que de nou model res de res, el sistema és el mateix amb una petita, molt petita diferència, s’incrementen els percentatges de participació de les CCAA de règim comú i les ciutats de Ceuta i Melilla en l’IRPF i en l’IVA, que passen del 50% al 55% i 56,5%, respectivament. Aquesta modificació és el que obliga a passar aquests canvis pel Congrés perquè es modifica l’article 11 de la LOFCA que estableix els percentatges actuals del 50%. Aquest és l’únic petit canvi estructural que hi ha però no és suficient per parlar de canvi de model. Amb el mateix sistema arribaran més diners, però de nou no hi ha res.
Perquè es vegi que es necessari un model nou no una millora del sistema agafarem l’últim pressupost liquidat de la Generalitat que és el de 2023, com els impostos estatals es liquiden al cap de dos anys, és l’últim tancat. Si sumem la recaptació dels dos impostos cedits que la Generalitat recapta el 100% que són l’Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats i l’Impost de Successions i Donacions, els impostos propis de la Generalitat i les Taxes i Preus Públics també propis de la Generalitat, el total recaptat és de 3.865 milions d’euros, la qual cosa representa només el 10,2% de tots els ingressos corrents, i si sumem als ingressos corrents els de capital el percentatge baixa al 9,8%. Perquè es vegi la pobresa d’aquests percentatges, anem al pressupost liquidat (l’últim, any 2024) de l’Ajuntament de Lleida i podem comprovar que els impostos propis (descomptem els que es reben en concepte de cessió d’IRPF, IVA, Especials i Productes Intermedis, perquè no són propis de l’ajuntament, ni tampoc considerem les Transferència Corrents i els Ingressos Patrimonials, nomes tributs propis), més les Taxes i Preus Públics representen el 57,1% del total dels ingressos corrents (el 10,2% a la Generalitat), i si comparem el que es recapta per tributs propis amb el total de ingressos corrents més ingressos de capital el percentatge és del 53,1% (la Generalitat el 9,8%). Crec que sobren paraules, a nivell de finançament la Generalitat està molt més a prop d’un consell comarcal que d’un ajuntament. Si us plau, no canviem el nom de les coses, no es pot parlar de nou model perquè aquests percentatges no variaran amb els canvis anunciats. Ah! I el principi d’ordinalitat s’aconsegueix amb transferències.
