Diumenge vam tenir els resultats de la segona volta de les eleccions franceses on es va poder evitar que l’extrema dreta arribés al poder, tot i que ja hem comprovat que avui en dia és la primera força del país. Aquest fenomen no és només francès, ja que l’extrema dreta ha pujat per tot Europa en les darreres eleccions europees. Fins i tot a Anglaterra, tot i la victòria laborista.
Les conseqüències de l’augment migratori dels darrers anys són un dels fenòmens que expliquen aquests resultats i un dels llocs on el creixement ha estat més gran ha estat a Catalunya. Divendres passat, el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat publicava un estudi sobre l’opinió que tenien els catalans d’aquest fenomen.
El 48% dels catalans creuen que hi ha massa immigrants a Catalunya, essent aquesta l’opinió majoritària entre tots els partits catalans, llevat de la CUP i els Comuns. Per contra, només un 4% dels catalans considera que cal més immigració.
La gestió de la immigració és un dels grans temes que expliquen comportaments electorals i no només a la dreta. La gestió de la immigració i la identitat seran els temes que marcaran la política europea, nacional i local en els pròxims anys. No només en països com França o Itàlia, a la Gran Bretanya també aquests dos factors han estat claus per entendre els resultats electorals de la setmana passada. I també ho veurem als EUA.
En molt pocs anys, s’ha produït a Occident una crisi d’identitat com no havíem conegut en dècades. El problema és que aquesta crisi d’identitat es produeix en un context en què la població està exhausta. Després de dècades de globalització, venim d’un cicle polític marcat per la crisi del 2008 que va tenir uns efectes devastadors en moltes societats, hem passat la crisi de la covid i darrerament l’augment exponencial de la inflació que ha convertit als nostres pobles i ciutats en llocs hostils, exageradament cars.
A Catalunya, aquestes crisis han passat paral·leles al Procés i a la “ressaca” que aquest va provocar. Però en el pròxim cicle electoral al qual estem abocats tot sembla indicar que l’eix que marcarà els pròxims anys ja no serà el nacional, que ha condicionat el darrer cicle electoral, sinó el mateix que recorre Europa, l’identitari. I aquí els partits hauran de saber posicionar-se, perquè és evident que aquest marc beneficia a l’extrema dreta, però tots els partits s’hauran de ressituar en aquest nou context. Sobretot, l’esquerra. O això, o acabarem sepultats per l’onada reaccionària.
Vist des de dalt, el que trobo interessant del cas és que tant el malestar acumulat en les societats europees com aquesta por a la pèrdua identitària han de ser atesos pels partits amb vocació de majoria, perquè sembla que serà el rum-rum dels pròxims anys. I el pitjor que es pot fer és deixar que el temps passi i el malestar es dilueixi sol. Perquè no passarà. Només la bona política pot encarar aquest repte.
