La companyia Il Circo Italiano, fundada l’any 1961 per Claudio Rossi, torna per quart any consecutiu a Lleida, aquesta ocasió amb ‘Bellissimo’, un espectacle familiar i per a tots els públics que es pot veure fins al pròxim 8 de desembre.
Manresa. Diumenge 17 de novembre. Il Circo Italiano acaba de finalitzar la darrera de les funcions del seu espectacle a la capital del Bages. Mentre el públic comença a marxar cap a casa, els artistes, entre bambolines, empaqueten les seves pertinences i els tècnics desmunten la carpa. En només 4 hores tot està recollit. Les llums i el rebombori del circ donen pas al silenci i la foscor. És hora de tornar a les caravanes i descansar. L’endemà a primera hora tocar viatjar cap al seu nou destí: Lleida. Són les vuit del matí i amb les primeres clarianes, la rutina del circ es posa en marxa.
És dilluns i, com explica Pau Sarraute, un dels pallassos i mestre de cerimònies del nou espectacle de Il Circo Italiano (Bellissimo), comença el dia de viatge. Falten quatre dies perquè la companyia representi la primera funció a la capital del Segrià. “Els qui tenim carnet de tràiler ens encarreguem d’agafar tot el material i portar-lo a la Copa d’Or”, explica Sarraute. A la partida lleidatana els espera l’extensa esplanada, on situaran l’enorme carpa de 32 metres quadrats, amb capacitat per unes 700 persones. Per quarta ocasió el circ s’instal·larà a Lleida. “És un públic molt entregat i exigent”, diu Sarraute. “És una parada obligatòria en la nostra gira”, afegeix Roni Rossi, director de l’espectacle i cinquena generació d’aquesta família d’artistes italians que porta cinc dècades viatjant i fent les delícies de petits i grans amb les seves acrobàcies arriscades i els seus números de vertigen. Fins a quaranta vehicles –entre els de muntatge i les vivendes i menjadors– imperen a la capital del Segrià.
Un centenar de persones, entre artistes i familiars passaran tres setmanes al recinte número 2 de Fira de Lleida. Conviuran com una gran família, “el que som”, assegura Sarraute. Vint-i-un dies donen per a molt. Per assajar i perfeccionar, per exemple, el nou número de cabaret que estrenen a Lleida, però també per visitar llocs emblemàtics com la Seu Vella, “on sempre volíem anar però mai havíem pogut visitar per falta de temps i ens ha encantat”, diuen dues de les trapezistes de Bellissimo, i gaudir d’activitats d’oci, això sí sempre respectant els horaris “perquè nosaltres ens comportem”, apunta entre bromes Pau Sarraute. N’hi ha, però, que prefereixen reunir-se en una de les caravanes per veure plegats clàssics de la filmografia de Quentin Tarantino com Pulp Fiction i d’altres que opten per desconnectar de la rutina fent una partida de bitlles.
Sarraute porta 8 anys a Il Circo Italiano, temps suficient per veure l’evolució d’artistes que quan va entrar eren adolescents i havien de compaginar la vida al circ –molts d’ells són la sisena generació dels Rossi– amb els estudis. “No és fàcil, han de sacrificar moltes coses i no coneixen res més que no sigui el circ. Bona part dels amics que tenen són els seus propis cosins o gent del mundillo”, reflexiona Sarraute. No obstant això, afegeix que és una vida molt gratificant. “Aprenen valors com la constància, la disciplina o la perseverança, i et dona l’oportunitat de conviure amb gent de caràcters i personalitats completament diferents”.
L’escolarització no suposa un problema per als joves aprenents d’artista, ja que disposen d’un professor que els acompanya al llarg de la gira –sempre que hi hagi com a mínim tres alumnes en edat escolar–, i els fa classe de 9.00 a 14.00 hores. Així, mentre compaginen els estudis, aprenen totes les tècniques del circ: equilibri, malabars i expressió corporal. Feta la primera funció a Lleida, els nervis desapareixen. “Sempre que arribes a una nova ciutat, el dia de l’estrena hi ha una mica de nervis perquè és un públic que no saps com respondrà. Però després marxen”, assegura Rossi.
Els dies següents, la rutina és la mateixa. Quan no hi ha funció, els artistes assagen dues hores a la tarda, “ja que al matí a la carpa fa molt de fred”, amb l’excepció dels preparatius del nou espectacle de cabaret. En aquest cas, “estem des de les tres de la tarda fins a les vuit del vespre”. Quan hi ha funció varia una mica, ja que no s’assaja perquè la musculatura, sobretot la dels acròbates, ha de descansar i estar a punt per la representació.
Dijous 28 de novembre és dia de funció. Encara falta una hora per les set de la tarda i els més matiners comencen a fer cua. És un públic eminentment familiar, encapçalat pels il·lusionats i expectants rostres dels més petits que, per fer amena l’espera, corretegen pels voltants de la carpa. Dins, els artistes fan els darrers escalfaments per tenir-ho tot sota control. Zero nervis. És una més. Toquen les set i comença un nou show de Bellissimo, un espectacle de gran bellesa artística amb una trentena d’artistes i números d’equilibri, màgia, pallassos, contorsionisme i dansa. Sant Cugat serà la propera parada, amb funcions des del 12 de desembre.
Sessió: No iniciada
