Lleida va voler honrar ahir la figura d’Antoni Vives Estover, primer alcalde republicà de Lleida que exercí en dues etapes. La primera del 1932 al 1934, quan va ser empresonat pels Fets d’Octubre, en reconèixer la República Catalana. Va tornar a ser paer en cap del 1936. Ahir, el Saló de Sessions de la Paeria es va rendir en aplaudiments en recordar la seva memòria. Tots els grups municipals, a excepció del PP i Vox van assistir a l’acte pel 140 aniversari, que va servir per presentar una beca d’investigació entre la Paeria i la Fundació Josep Irla per investigar més sobre la vida d’Antoni Vives.
El paer en cap, Fèlix Larrosa, va dir que el fet de rememorar la figura del republicà “és un exercici de justícia història i de responsabilitat democràtica”, després que el franquisme la “sepultés”. També va entregar als nets de Vives el discurs que va proclamar a la presa de possessió com a alcalde el 1936.
Precisament, dos dels nets, Joan i Joanna, van explicar algunes de les històries del seu avi, que va viure exiliat a Montpeller i va retornar a Lleida a inicis dels 50, on va morir el 1959. Joanna va recordar el temps que la família va viure a Perpinyà alimentant-se en unes golfes de les restes d’un restaurant. Mentre que Joan va explicar que Antoni Vives va regentar el negoci del seu pare, “que no li agradava molt” i com sempre parlava amb la gent de la política. Joan va destacar també com Vives amb Alfred Perenya van tirar endavant el Camp d’Esports.
El professor de la UdL, Manel López, i el patró de la Fundació Josep Irla, Manuel Tresseras van rendir tribut a l’alcalde.
