El jutjat social número 1 de Lleida ha determinat que una lleidatana té dret a un complement de jubilació per maternitat al reconéixer-li per al còmput de la pensió un fill que va tenir l’any 1985 i que només va viure deu hores i mitja. La sentència obliga la Direcció Provincial de l’institut Nacional de la Seguretat Social de Lleida i la Tresoreria General de la Seguretat Social a pagar aquest complement en el percentatge del 15% amb efectes des del 23 de desembre del 2022.
La demandant, defensada per l’advocada Raquel Domingo Martínez, especialista en Dret Laboral i de la Seguretat Social de Teixidó Associats, va tenir quatre fills tot i que una va sobreviure menys de 24 hores. Va néixer l’1 de maig del 1981 i va morir l’endemà a les sis de la matinada. A l’hora de jubilar-se només se li havien reconegut tres fills i no quatre perquè la Seguretat Social entenia que la filla que no va sobreviure era una “criatura abortiva” perquè en aquell moment l’article 30 del Codi Civil deia que “pels efectes civils només es reputarà nascut el fetus que tingués figura humana i visqués 24 hores senceres un cop separat del sinus matern”. Per aquesta raó l’INSS no va tenir en compte aquesta filla quan va computar la pensió de jubilació de la demandant. La part actora va presentar llavors una demanda en la que defensava que segons la versió actual del mateix article del Codi Civil (vigent des del 2011) aquesta filla hauria estar considerada persona amb tots els efectes civils. I és que la nova versió de la llei diu que “la personalitat s’adquireix en el moment del naixement amb vida, un cop produït el despreniment complet del sinus matern”.
L’advocada Raquel Teixidó va defensar llavors que tot i que la modificació d’aquest article és posterior al naixement de la filla és en tot cas anterior a la pensió de jubilació i que, per tant, la seva clienta té dret al complement.
IGUALTAT DE GÈNERE
La sentència, però, va més enllà, i en la seva argumentació per reconèixer que la filla va néixer viva i que, per tant, no és una “criatura abortiva”, sostè que aquest cas té a veure amb la igualtat de gènere. Per això argumenta també que cal tenir en compte que aquesta és una mesura que corregeix situacions de “desigualtat” que han patit les dones com a conseqüència del naixement de “fills biològics o d’adopció”. Sostè la sentència que aquests naixements “han incidit en una diferència de tracte en l’accés al mercat laboral i en la possibilitat de causar pensions en les mateixes condicions que els homes”. I és que subratlla que el procés previ “d’embaràs i gestació”, a més del part i la recuperació, “té conseqüències laborals” en la maternitat i també amb la recuperació física i psicològica, amb “prejudicis laborals i de cotització” que cal corregir.
Pel que fa a aquest cas defensa que “una interpretació més favorable al principi d’igualtat” és la d’estimar que el concepte de naixement a efectes civils aplicable és el vigent a la data del fet causant i d’entrada en vigor de la norma que estableix el complement de maternitat perquè contè una regulació més favorable a efectes de percebre el complement que compensa la situació de desigualtat”.
Per tot plegat, la sentència del jutjat social dona íntegrament la raó a la part demandant i declara el dret de la part actora a percebre’l en el percentatge del 15% condemnant l’INSS i la Seguretat Social a abonar-li.
