Surto de Llesp a 7 graus sota zero, arribo a Barcelona a 5 graus positius. Quan baixo de l’autobús a Gran Via sento més fred que a l’estació del Pont de Suert. Barcelona em gela el cor. Tot és aliè, hostil, banal i superflu. Es veu que ara tot això és important. Entro en una cafeteria i no puc demanar un cafè amb llet, he de dir capuccino, no puc dir magdalena, he de dir cupcake, si no, no m’entenen, i si se m’acut dir-ho en català corro el risc de semblar estrangera. Camino pels carrers i em sento una estranya en la ciutat on vaig néixer. Només em són amables els gossos i els sensellar, la gent gran i els anònims que s’obren pas entre expats, turistes i personetes sense escrúpols que es creuen importants. Agafo el metro al meu barri, encara és refugi, hi queden comerços de tota la vida. Al centre tot són persianes baixades i llocs nous per a gent molt top. A l’hora de dinar busco bars de menjars econòmics i casolans, cuina sense pretensions però de qualitat. Hi trobo veïns i treballadors, però sempre s’hi cola algú via xarxes, perquè, es clar, l’autenticitat corre el perill de ser engolida per la banalitat. Torno a agafar el bus a Passeig de Gràcia de tornada al Pirineu. Abans sentia recança quan marxava, ara no.