L’investigador Manel Esteller ha realitzat el primer estudi epigenètic de càncer tridimensional. Es tracta de la primera caracterització massiva en organoids, validant l’ús d’aquestes mostres per a la investigació del càncer i el desenvolupament de nous tractaments oncològics. Esteller, director de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, ha publicat aquesta investigació en la revista ‘Epigenetics’. Per investigar diferents tipus de càncer es fan servir mostres de càncer reals, cultius de cèl·lules tumorals crescuts en laboratori en dues dimensions o bé cultius en tres dimensions. Aquesta última s’ha demostrat la manera en què les mostres són més semblants a la realitat.
Amb certa freqüència, les teràpies contra el càncer fallen quan s’apliquen a pacients en l’entorn clínic real. Això passa tot i que molts d’aquests nous tractaments demostren resultats esperançadors en l’etapa preclínica al laboratori. Una explicació és que molts models tumorals utilitzats en les primeres fases d’investigació són línies cel·lulars establertes que han estat creixent durant moltes dècades en dues dimensions (2D). És possible que aquestes cèl·lules canceroses no s’assemblin completament als tumors reals de pacients que s’expandeixen en tres dimensions (3D) i comparteixen del tot les seves característiques.
Molt recentment ha estat possible desenvolupar organoids als laboratoris, models de càncer, respectant l’estructura 3D. Esteller ha descrit ara un primer estudi exhaustiu del perfil epigenètic dels organoids tumorals humans.
S’ha demostrat que cada organoid cancerós conserva les propietats del teixit d’origen: si les mostres es van obtenir de la cirurgia d’un càncer de còlon o de pàncrees, l’organoid s’assembla molt al tumor primari original. A més, no hi ha contaminació de cèl·lules normals, per tant, les cèl·lules malignes transformades pures poden ser analitzades sense interferències. L’investigador conclou que els càncers d’organoids 3D estan més a prop dels tumors dels pacients que les línies cel·lulars 2D d’ús comú.
Tots els resultats s’han posat a disposició dels investigadors perquè facin la seva recerca. Els científics de tot el món poden utilitzar la informació epigenètica d’aquestes mostres i compartir-la per posar en comú les seves investigacions i avançar en la comprensió i cura contra el càncer.
Sessió: No iniciada
