Les alteracions de la marxa són un dels símptomes més freqüents i incapacitants de la malaltia de Parkinson. Aquestes dificultats sovint empitjoren quan la persona ha de realitzar dues tasques a la vegada, com per exemple mantenir una conversa mentre camina, i poden persistir malgrat el tractament farmacològic.
El Grup de Recerca de cures de salut de l’IRB Lleida i la Universitat de Lleida han avaluat l’efectivitat i l’experiència de participar en un programa innovador de rehabilitació que combina entrenament en cinta de caminar, entorns de realitat virtual com un joc i estimulació transcranial per corrent directa, una tècnica no invasiva d’estimulació cerebral. “Els resultats mostren que la intervenció millora l’equilibri, i els participants van notar més confiança i capacitat d’autogestió” va explicar la investigadora del grup GReCS, Helena Fernández-Lago
Aquest estudi aporta evidència preliminar sobre el potencial de les intervencions multimodals que combinen exercici físic, estimulació cognitiva i tecnologies digitals per abordar els dèficits motors i cognitius del Parkinson. Els resultats obren la porta a futurs estudis amb mostres més àmplies que permetin confirmar l’efecte d’aquestes estratègies i optimitzar la rehabilitació personalitzada en aquesta població. L’assaig clínic aleatoritzat, que s’ha publicat a la revista Neurological Sciences, va comparar tres tipus d’intervencions: entrenament en cinta de caminar, entrenament en cinta amb realitat virtual gamificada i entrenament en cinta amb realitat virtual gamificada. Els participants van completar dotze sessions distribuïdes al llarg de sis setmanes. “El grup que va combinar realitat virtual i estimulació cerebral va mostrar una millora específica en la cadència de la marxa durant situacions de doble tasca motora, una condició especialment exigent per a les persones amb Parkinson”, va dir Fernández-Lago. Més enllà dels resultats, l’estudi també va incorporar entrevistes amb els participants per conèixer la seva experiència. Les persones participants van descriure una confiança més gran al caminar i van explicar que havien incorporat estratègies per gestionar millor les situacions complexes de mobilitat, com caminar en entorns concorreguts o mantenir l’estabilitat davant distraccions.
