La Unió Europa (UE), a través de la seva alta representant d’Exteriors, Kaja Kallas, va dir aquest dissabte “a la moderació” després de l’atac dels Estats Units a Veneçuela, on el club europeu “segueix de prop” la situació.
L’alta representant de la UE ho va dir en el seu compte de X, després que Donald Trump confirmés un atac dels Estats Units a Veneçuela i assegurés que Nicolás Maduro i la seva esposa havien estat capturats.
A més de fer “una crida a la moderació” i insistir que “la UE ha declarat en repetides ocasions que Maduro manca de legitimitat i ha defensat una transició pacífica”, Kallas va afegir que “en qualsevol circumstància, han de respectar-se els principis del Dret internacional i la Carta de les Nacions Unides” i va assegurar que “la seguretat dels ciutadans de la UE al país és la nostra màxima prioritat”.
En línies similars es van anar pronunciant països europeus, com Bèlgica, Itàlia i Portugal, que van coincidir a dir que segueixen de prop la situació a Veneçuela i a oferir suport als seus ciutadans que viuen al país sud-americà.
“Fem una crida a la desescalada i a la responsabilitat. Cal respectar el Dret Internacional i els principis de la Carta de Nacions Unides”, va escriure en X, per part seva, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, després que el Ministeri d’Afers exteriors del seu Executiu s’oferís per a mediar en la crisi de Veneçuela per a aconseguir una solució pacífica.
“Atac militar” per a socis de Veneçuela
Amb més contundència que els països europeus, i amb més rapidesa, es van pronunciar socis habituals de la Veneçuela de Nicolás Maduro, països veïns i fins i tot detractors, com el xilè Gabriel Boric.
El president sortint de Xile, que fa un any afirmava, des de l’esquerra política”, que “el Govern de Nicolás Maduro és una dictadura”, ha escrit avui en X: “Com a Govern de Xile expressem la nostra preocupació i condemna per les accions militars dels Estats Units que es desenvolupen a Veneçuela i fem un cridat a buscar una sortida pacífica a la greu crisi que afecta el país”.
Colòmbia, que fa frontera amb Veneçuela, va anar dels primers a reaccionar després d’una matinada d’explosions a Veneçuela i abans de confirmar-se que es tractava d’un atac perpetrat pels Estats Units que va implicar la captura de Nicolás Maduro i la seva esposa.
El president colombià, Gustavo Petro, va dir en X que el seu Govern observava amb “profunda preocupació els reportis sobre explosions i activitat aèria inusual registrades en les últimes hores en la República Bolivariana de Veneçuela, així com la consegüent escalada de tensió a la regió”.
I va agregar que Colòmbia “adopta una posició orientada a la preservació de la pau regional i fa un anomenat urgent a la desescalada, exhortant a totes les parts involucrades a abstenir-se d’accions que aprofundeixin la confrontació i a privilegiar el diàleg i els canals diplomàtics”.
També en X, el canceller de Cuba, Bruno Rodríguez, va denunciar el “criminal atac” dels Estats Units contra Veneçuela i va exigir una reacció “urgent” de la comunitat internacional.
“#Cuba denuncia i demanda URGENT reacció de la comunitat internacional contra criminal atac de E.O. a #Veneçuela. Nostra #ZonaDePaz és brutalment assaltada. Terrorisme d’Estat contra el brau poble veneçolà i contra La nostra Amèrica”, va advertir el canceller cubà.
Rússia i l’Iran, altres socis habituals de la Veneçuela de Nicolás Maduro, van reaccionar a través de sengles comunicats dels seus respectius ministeris d’Afers exteriors.
Així, el Ministeri d’Exteriors rus va condemnar l'”agressió militar” dels Estats Units contra Veneçuela i va advocar pel diàleg per a evitar una escalada més elevada a la regió.
“En la situació actual és crucial, sobretot, evitar una escalada més elevada i centrar-se a trobar una sortida (a la situació) a través del diàleg”, va assenyalar el comunicat oficial, en el qual Rússia va postil·lar que Washington va cometre un “acte d’agressió militar” contra Veneçuela, la qual cosa és “profundament preocupant”.
“Els pretextos utilitzats per a justificar tals accions són infundats”, van afirmar a Moscou.
I l’Iran va descriure els atacs estatunidencs com una agressió contra un Estat sobirà”: “L’atac militar dels Estats Units contra Veneçuela constitueix una violació manifesta dels principis fonamentals de la Carta de les Nacions Unides i de les normes bàsiques del dret internacional”.
El ministeri d’Exteriors iranià també va ressaltar el dret “inherent” de Veneçuela a defensar la seva sobirania nacional, la seva integritat territorial i el seu dret a l’autodeterminació.
Així mateix, Bielorússia es va sumar a la condemna manifestada per la seva veïna Rússia de l'”agressió” dels Estats Units contra Veneçuela i va advertir que la situació pot convertir-se en el “segon Vietnam” per a Washington.
