Sessió: No iniciada

Search

ARTICLES - ZONA 1 (BANNER HORIZONTAL)

Ramon Mur, president del Col·legi de Metges de Lleida: “Volem atreure talent i retenir-lo a Lleida”

El Col·legi de Metges de Lleida va ser fundat l’any 1898 i actualment compta amb més de 2.000 metges inscrits. Des de fa poc més d’un any, està ubicat a l’Avinguda Rovira Roure de la ciutat, on, a part de representar els professionals, també els ofereix allotjament.

Ramon Mur, president de Col·legi de Metges (Núria García)

ARTICLES - ZONA 2

FOTO_ Núria García Ramon Mur, a la terrassa del nou edifici del Col·legi de Metges

P.- Quina és la funció del Col·legi de Metges de Lleida?
Les funcions del col·legi són les mateixes arreu: regular, ordenar i representar la professió mèdica. També oferim serveis de protecció social, assessorament i suport al col·legiat. Però nosaltres hem volgut anar més enllà. Amb la nova seu, situada estratègicament davant la Facultat de Medicina i inaugurada l’abril del 2024, hem creat un espai no només institucional, sinó útil per al territori i per al metge.

P.- En què consisteix aquest projecte?
Conjuntament amb Mutual Médica vam impulsar un edifici amb 36 apartaments —quatre adaptats per a persones amb discapacitat— pensats per facilitar l’arribada de nous metges a Lleida. Al setembre, estaran tots ocupats. El projecte neix amb la voluntat de fer més atractiva la destinació per a residents, estudiants o professionals extracomunitaris. Per menys de 700 euros mensuals tenen l’allotjament amb tots els serveis inclosos. Aquesta és una manera pràctica de fer més fàcil l’aterratge a Lleida, on la competència amb altres ciutats és gran.

P.- Això també busca crear una comunitat entre professionals?
Sí. El projecte no és només un allotjament, sinó un espai de trobada. S’hi creen vincles entre estudiants, residents i metges que arriben de fora. Volem atreure talent, integrar-lo i retenir-lo. Quan algú coneix Lleida i s’hi troba bé, també hi ha més possibilitats que es quedi.

P.- Quin és l’estat actual del sistema sanitari lleidatà?
Hi ha una manca real de professionals, especialment a les zones rurals. Però no és només un problema de Ponent, sinó que és estructural.

P.- D’on sorgeix?
És fruit de dècades sense planificació. Ara, falten metges per una onada de jubilacions que no s’ha previst. I mentre s’augmenten les places a les facultats i s’homologuen títols a gran ritme, es corre el risc d’haver sobredimensionat el sistema d’aquí a uns anys.

P.- Per tant, no es tracta només d’incorporar més metges al sistema…
Exacte. També cal canviar el model. S’estima que entre un 40 i un 50% de les tasques dels metges de família no les haurien de fer ells, perquè són tràmits administratius que podrien fer altres perfils. Cal fer front als reptes actuals i s’ha de cohesionar el model assistencial.

P.- Quin impacte té això sobre la ciutadania?
Quan hi ha continuïtat assistencial, es redueixen la mortalitat i la morbiditat. Si cada vegada et visita un metge diferent, això es trenca. També és evident que hi ha una saturació psicològica important, que no repercuteix directament en l’atenció, però sí en la salut mental dels metges.

P.- La desigualtat territorial també és un problema?
És evident que no pot haver-hi un especialista a cada poble, però sí que hi pot haver sistemes de derivació eficients. També es poden incorporar eines digitals i d’IA com consultes virtuals o sistemes de transcripció.

P.- Encara hi ha metges amb vocació rural?
Sí, encara n’hi ha. Potser menys que abans, però hi ha joves que volen fer de metge de poble. Hem de fer atractiva aquesta opció i actuar des d’una perspectiva territorial.

P.- Hi ha metges que marxen a l’estranger, per què?
No és una fugida massiva, però sí, marxen. Per condicions laborals, vacances, pressió assistencial… El salari base a Espanya és dels més baixos d’Europa. Molts professionals guanyen un bon sou, però a base de guàrdies.

P.- De quina manera conviu el sistema públic de salut amb el privat?
Són sistemes complementaris. D’una banda, el sistema públic és garantista, perquè no deixa ningú sense atendre. De l’altra, la sanitat privada és una opció per evitar les llistes d’espera. El repte és que la sanitat pública sigui eficient i sostenible, i això implica optimitzar recursos i canviar rutines assistencials que avui són poc eficients.

P.- Molts professionals combinen ambdós sistemes. Per què?
A la privada, un metge pot dedicar més temps a un pacient o utilitzar tècniques que el sistema públic no contempla. Alhora, representa un complement econòmic important.

P.- Quins són els reptes del col·legi de cara al futur?
Consolidar tot el que hem engegat: els apartaments i l’Aula de Formació. També volem reforçar el paper del col·legi com a espai de trobada, debat i formació. Som pioners, no hi ha cap altre col·legi amb un projecte com el nostre.

 

ARTICLES - ZONA 3

ARTICLES - ZONA 4

EL MES LLEGIT

1

2

3

4

ARTICLES - ZONA 2 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 3 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 5

ARTICLES - ZONA 6 (BANNER HORIZONTAL)

ARTICLES - ZONA 7

ESPORTS

ARTICLES - ZONA 4 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 5 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 8

ARTICLES - ZONA 11

LLEIDA

ARTICLES - ZONA 9 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 10 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 12