Sovint ens diuen que, en l’àmbit mediambiental –reciclatge, gestió de l’aigua, ús assenyat de l’automòbil, la rentadora, l’aire condicionat i mil coses més– la tasca individual és essencial. I és cert, però aquesta reflexió es pot aplicar també a la salvaguarda dels espais naturals. És molt preocupant la desforestació de l’Amazones, considerat el pulmó del món (des de 1970 ha perdut una superfície forestal superior a la de tot França), però també ho és l’agressió a zones molt més modestes com, posem per cas, el parc natural protegit de la Ricarda. Situat al delta de Llobregat, és un espai de gran valor ecològic i es troba protegit per la Xarxa Natura 2000. Doncs bé, víctima d’aquest afany irresponsable de més i més i més (més vols, més visitants, més diners), ara el Govern català vol amputar el parc per allargar 500 metres una pista de l’Aeroport del Prat. Sembla que en aquest àmbit la mida sí que importa, més que no pas la qualitat. L’any 2024 l’aeroport va registrar 55.035.000 passatgers i 348.000 vols i fa dos anys la destinació Barcelona va rebre 26 milions de turistes. Què volem, arribar als 100 milions de passatgers i als 50 milions de turistes (això sí, a costa de foragitar la gent de Barcelona a cop d’implementar preus abusius)? I recordem, parlant de natura, que l’avió és molt contaminant, ja que emet gasos d’efecte hivernacle i que afavoreixen el canvi climàtic, com el CO2 (n’expulsa vint vegades més que el ferrocarril) i altres contaminants. Estem maltractant la natura amb un plantejament insostenible i ho acabarem pagant. Ja se sap que, qui tot ho vol, tot ho perd.
Sessió: No iniciada
