L’historiador de Balaguer Josep Giralt i Balagueró, director del Museu de Lleida: diocesà i comarcal des de l’any 2015, deixarà el càrrec en els propers dies per jubilació.
Es tracta del final d’una vida professional en què “he tingut la sort de fer tres canvis”, explica Josep Giralt a LA MAÑANA, primer al capdavant del Museu de la Noguera (1985-2002), després a l’Institut Europeu de la Mediterrània (2002-2015) i finalment aquesta tercera etapa al Museu de Lleida. “Em va fer molta il·lusió tornar a casa per pilotar un dels millors museus del país i acabar la carrera així és una satisfacció”, valora, tot i que recorda la difícil situació del Museu quan va arribar, amb problemes com “els dubtes de les administracions en la seva direcció, la manca de recursos o la desconnexió amb la realitat de la societat”. Així, va iniciar un pla de treball que començava per “fer entendre els patrons que aquest és un museu rellevant, amb una col·lecció única a Catalunya i que havia de tenir una altra projecció”. Després, diu, “era necessari consolidar l’equip de treball”, que ha passat de 9 a 13 persones, i finalment “modernitzar l’equipament, perquè l’edifici ja tenia problemes estructurals”.
El director del Museu considera que el balanç de la seva gestió, “i de tot l’equip, perquè les coses no les fa un director sol”, es pot qualificar de “notable”; malgrat això reconeix que li han faltat algunes coses, com “donar-li un toc al discurs museístic”. En aquest sentit, diu que el Museu “ha fet més de diocesà i comarcal que no de Lleida i sempre he lluitat perquè sigui el museu de la ciutat i la seva àrea d’influència, Ponent”. Un dels moments que sens dubte ha marcat aquesta etapa van ser els litigis de l’art de Sixena i de les parròquies aragoneses; Josep Giralt assegura que el més important “va ser la manera que vam tenir d’afrontar-ho, molt professional encara que era desagradable, el que va permetre ningú patís agressió física o demandes i que l’autoritat màxima a l’interior fos el Museu de Lleida”. D’altra banda, aquest lamentable episodi, més enllà de la pèrdua artística, també va permetre “que la societat es connectés definitivament”, en uns moments en què “tothom ens va donar suport” i que oferien imatges com les cues per veure l’exposició Presos polítics.
A més, “tot i que m’hauria agradat que la transformació del museu no fos conseqüència d’una crisi com aquesta”, ràpidament es va crear el pla d’impuls per “refer el discurs de forma immediata i aprofitar per mostrar que hi havia una altra manera d’explicar la història del territori” i es van fer una sèrie de reformes que “han tingut molt bona resposta per part del públic: discurs més clar, millor circulació, més llum”. Un altre dels moments clau va arribar amb la pandèmia; “va ser un aturar-se i posar-se a reflexionar”, que també va obligar a canviar els esquemes i protocols pel que fa a la relació amb el públic. Afortunadament, la situació sembla resolta i en aquest 2023 se superaran els 25.000 visitants registrats el 2019. Entre ells, destaca Josep Giralt, el 55% és públic educatiu, un sector al qual s’han dedicat amb insistència; “ara mateix tenim ocupat fins al mes de juny”. I el Covid-19 també va permetre aprofundir en el vessant social del Museu, amb col·laboracions amb la Federació Catalana de Voluntariat, Down, Lleida, Arrels, Jericó o el Centre de Normalització Lingüística “Hem estat molt atents a aquesta funció”.
Pensant en el futur del Museu, Josep Giralt creu que “s’han de continuar replantejant-se els discursos actuals i necessitem que les administracions consorciades entenguin que el Museu és la institució fonamental per explicar la història del territori, el futur és consolidar-se en aquest discurs de ciutat i àrea d’influència, des d’Albesa a la franja aragonesa; igual que hem tingut tensions amb la Franja hem de trobar mecanismes per tornar a connectar”. I pel que fa al seu successor o successora, diu, “la institució és tan forta que segur que haurà de posar el cor, l’anima i l’esperit, perquè necessita moltes hores de dedicació”.
A nivell personal, Giralt diu que ara el seu objectiu és reincorporar-se a la recerca de l’Islam i recuperar el que va fer als seus inicis a Balaguer; “amb això i la família tinc més que de sobres”, conclou.
