Que ve el llop! Ho deia cridant el pastor mentider de la faula del grec Isop i que tots coneixem o hauríem de conèixer. Però ara resulta que aquest crit ha esdevingut al Pirineu lleidatà una realitat que es va constatar fa unes setmanes amb el primer atac a un ramat des de feia anys al Pallars Jussà amb el resultat de quatre ovelles mortes a la localitat de Castell de Mur. A falta de concloure si la presència d’aquest exemplar és fortuïta i passava per aquí per casualitat o si bé aquesta espècie té intenció de tornar a establir-se a la demarcació, on fa anys que no n’hi havia, s’ha obert el debat sobre la conveniència d’afavorir la tornada dels llops o evitar-la. Com a persona que té certa estima pel món animal no veuria amb bons ulls cap acció que pogués resultar lesiva per una bèstia i menys per una espècie que està en perill d’extinció. Ara també és cert que cal empatitzar amb el sector ramader i amb els pastors de la zona que veuen en el llop un problema més a sumar als molts que ja tenen. El llop és un depredador nat més eficaç que l’os i, per tant, suposa un perill gran per al bestiar. I allò de buscar l’equilibri entre la fauna salvatge i l’activitat ramadera és una utopia que sempre acaba només amb compensacions econòmiques per cada animal depredat. Veurem si aquest cop l’administració és capaç de gestionar-ho amb solvència o qui s’acaba extingint al Pirineu són els ramaders. Que poc li falta.
