Quatre monjos i dos gats són actualment els únics estadants del Santuari del Miracle, al Solsonès, el Lourdes català. Els quatre benedictins que depenen de Montserrat són els encarregats de mantenir viva la devoció per la Verge Nena que es va aparèixer als germans Jaume i Celdoni el 3 d’agost de 1458. Des de llavors el Miracle ha patit tota mena de vicissituds amb moments bons com quan Felip II atorgà beneficis al monestir pels miracles de la Verge, o quan el papa Pius XII concedí indulgència plenària als pelegrins que visitessin el lloc sagrat. També va estar a punt de desaparèixer per les guerres. La darrera reviscolada es deu al bisbe de Solsona Ramon Riu que va encarregar la custòdia del Miracle a la comunitat de Montserrat. A les celebracions del cinquantenari de la fundació del monestir hi va participar l’abat Escarré. Una de les últimes millores del Santuari va ser la restauració del retaule barroc, obra de Carles Morató. Ara tenen el projecte de recuperar el mas Cirosa on van néixer els nens que va visitar la Verge. A l’entrada del monestir hi ha una inscripció amb el missatge de la Madona: “Digues al poble que fasse professons”, comença l’admonició. Les aparicions del Miracle es van produir 400 anys abans que les de Lourdes (1858) i les de Fàtima (1917). Totes tres tenen el mateix relat, amb el valor afegit en el cas del Miracle que la verge va parlar en català, l’única llengua que entenien Jaume i Celdoni. Per què no rep el Miracle tants feligresos? Els quatre monjos creuen que el valor primordial del Miracle és l’assossec espiritual. Amb els pelegrins passa com amb els turistes. Pocs és un lament i massa són un destorb.
Sessió: No iniciada
