El Coronavirus ens ha deixat als lleidatans sense Festa Major i alhora també sense poder gaudir d’un dels actes més arrelats i multitudinàries de la Festa Major, com ho és la Batalla de Flors de la tarda de l’11 de maig, festa del Patró Sant Anastasi.
És l’any 1922, quan en el cartell anunciador de les anomenades aleshores “Fires i Festes de Lleida” a celebrar del 10 al 14 de maig, apareix per primera vegada la Batalla de Flors com un acte destacat, juntament amb els espectacles, l’exhibició d’aviació, els Jocs Florals, les il·luminacions extraordinàries, les revetles, l’Ofici i la Processó. Així, la Batalla de Flors protagonitzaria les Festes Majors dels anys 20 i inicis dels 30 fins la de 1936, que tingué lloc del 9 al 17 de maig i que seria la darrera abans de l’inici de la Guerra Civil.
L’escenari habitual per aquesta fictícia batalla flor era aleshores l’esplanada del Camp de Mart, avui reconvertida en el Parc Urbà Santa Cecília. Hi prenien part un bon nombre de carrosses presentades per entitats i associacions culturals i esportives de la ciutat, guarnides i decorades amb molt bon gust artístic. La flor era el principal element ornamental de les carrosses, alhora que també s’emprava com a arma llancívola fent així efectiva, alhora que divertida, la simulada “Batalla” que s’establia entre el nombrós i tafaner públic que hi acudia i els que ocupaven i conduïen les carrosses.
Passada la Guerra Civil, Lleida celebrà el maig de 1940 la primera Festa Major de la Postguerra, però sense Batalla de Flors que no tornarà a la programació de les Festes fins l’any 1958, concretament el dijous 15 de maig, darrer dia de la Festa Major d’aquell any. El programa d’actes ho anunciava així: “Dia 15 de mayo, a las 18 horas en la avenida de Blondel se organizará una Batalla de Flores, en la que participaran carrozas de diversas entidades culturales, deportivas y recreativas de la ciudad, así como de las más importantes firmas comerciales de la misma”. A partir Fou a partir d’aquell any la Batalla de Flors ocuparà un lloc destacat de les Festes de Maig, assolint amb el pas dels anys una gran popularitat deguda en part a la qualitat artística de les carrosses participants, que competien amb gust artístic per guanyar el Concurs davant un jurat que qualificava les millors. També a la participació fidel dels lleidatans, que sempre han acudit massivament a la Batalla, abans de flors i en l’actualitat de confetti i serpentines de colors, fent-se-la seva.
CANVI D’ESCENARI
Si l’escenari de la recuperada Batalla de Flors havia estat primer l’avinguda de Blondel o de Madrid -anomenada popularment “La Banqueta”on jo la vaig veure per primer cop, a partir de la Festa Major de 1965 va canviar d’escenari per anar al passeig central dels Camps Elisis, que va acollir-la durant sis anys. Recordo que l’ajuntament instal·lava grades a una banda i l’altra del passeig per a que el públic, que havia de pagar entrada per accedir al recinte, pogués seure còmodament.
L’any 1971 la Comissió de Festes de la Paeria decideix canviar de nou d’escenari, deixant així de banda els Camps Elisis a favor de la Plaça de Sant Joan que l’acollirà nomes tres anys degut a que les dimensions de la plaça havien quedat petites per poder encabir amb comoditat, tan el nombre de carrosses participants cada any més elevat, com de públic que l’omplia de gom a gom. Tanmateix el canvi responia també a les anunciades obres del projectat pàrquing que s’havia de construir en el subsòl de la plaça.
Així fou que el 12 de maig de 1974, les carrosses encapçalades pels gegants, els capgrossos i “Lo Marraco”, amb l’acompanyament de diverses bandes de música, els grups de Majorettes tant populars aleshores i la companyia habitual a les Festes de Maig en aquells anys 70 de la “Fanfare Vasca Los Politos i Sus Anastasios” de Sant Sebastià que feia les delícies dels lleidatans, desfilaran per primer cop per l’Avenida José Antoni, avui Rambla de Ferran. L’any següent, l’11 de maig de 1975, el programa de la Festa Major apunta el trasllat de l’acte uns metres més avall, al segon tram de la Rambla -aleshores anomenada del Caudillod’on la Batalla de Flors mai més s’ha mogut. En aquell any s’anunciava com rellevant en la desfilada de Carrosses, la presència dels Xiquets de Valls amb les seves torres humanes. Lleida encara no tenia Colla de Castellers i no l’arribaria a tenir fins el 1995.
Tot i que sempre s’ha dit que per la Festa Major de Lleida plou, el cert és que en poques ocasions s’hagué de suspendre la Batalla de Flors per la pluja. Es veritat que alguns anys ha plogut abans de començar, o bé després i fins i tot en alguna ocasió han caigut quatre gotetes sense arribar a esgarrar-la.
Solament guardo jo memòria de la que havia de celebrar-se l’11 de maig de 2004, quan núvols amenaçadors que ja pel dematí havien posat en perill la sortida de la Processó i l’Ofrena de Flors al Patró, finalment descarregaren amb força durant gairebé tota la tarda, deixant Lleida sense la seva Batalla de Flors, però no definitivament. El regidor de Cultura i Festes d’aleshores, el republicà Xavier Sáez, va prendre la decisió d’ajornar-la al següent diumenge, 18 de maig a la mateixa hora les 6 de la tarda: “Ja que és un dels actes de la Festa Major més esperats pels lleidatans”, manifestà el regidor. Fou també aquella una Batalla de Flors històrica, pel fet d’haver-se celebrat finalment i per primera vegada en els seus 76 anys d’història, fora del programa de la Festa Major de Maig.
Farà el mateix el nostre ajuntament ajornant la frustrada Batalla de Flors d’aquest 11 de maig de 2020 al proper setembre, quan Lleida celebri la també frustrada i ajornada Festa Major de Maig conjuntament amb les Festes de la Tardor, si el Coronavirus així ho permet?
Text: Jordi Curcó
Sessió: No iniciada
