El dramaturg Josep Maria Benet i Jornet va morir el passat mes d’abril a Lleida, a la residència Sant Josep, per coronavirus als 79 anys d’edat.
Ara, Quaderns de la Font del Caragol acaba de publicar Tots aquests anys, epistolari 1972-1980, la correspondència inèdita entre el dramaturg i guionista Josep M. Benet i Jornet i el poeta i traductor Feliu Formosa. En una entrevista a l’ACN, Formosa relata que les cartes parlen de les seves obres, però també de la vida personal, “sobretot la meva, perquè sempre dic que la meva dona, la Maria Plans, era més amiga del ‘Papitu’ que de mi”. Van forjar una gran amistat durant més de mig segle marcada per la passió pel teatre i la literatura. “En ‘Papitu’ sempre s’autocastigava i jo li deia que estigués orgullós perquè era molt bo”, relata Formosa, que lamenta que el dramaturg va morir l’abril passat, però “ja no existia des de feia temps”.
Feliu Formosa (1934) i Josep M. Benet i Jornet (1940-2020) van trenar una llarga amistat al llarg de mig segle. Entre el 1972 i el 1980, en concret, aquesta relació personal i artística va prendre la forma d’una viva correspondència, que ha quedat plasmada en el llibre.
Les cartes retraten des dels anys posteriors al Maig del 68 fins als primers de la democràcia i coincideixen, d’una banda, amb una de les primeres reinvencions dramatúrgiques de Benet i Jornet i, de l’altra, amb els poemes que Formosa va gestar voltant de la mort de la seva primera esposa, l’actriu Maria Plans. A les missives es parla molt de la primera dona de Feliu Formosa, Maria Plans. El poeta recorda que Plans i Benet i Jornet tenien “els mateixos orígens” al poble de Gironella (Berguedà) i “eren molt amics”. Formosa creu que Josep M. Benet i Jornet ha estat una figura “importantíssima” i el considera el “pare” de molts autors actuals. En aquest sentit, relata que el dramaturg “sempre es queixava que el teatre català de l’època li prestava poca atenció”, però Formosa creu que “exagerava una mica”.