Un 29,3% dels catalans considera que els seus ingressos no li permeten tenir una vida digna i sis de cada 10 diuen que s’han vist obligats a comprar productes més barats i reduir despeses en oci, cultura, roba i calçat per motius econòmics. Aquests són els resultats pel que fa a Catalunya de l’enquesta ‘Viure la desigualtat 2025’ d’Oxfam Intermón, feta a 4.000 persones arreu de l’Estat, de les quals 673 són a Catalunya. L’anàlisi indica que un 39,8% dels enquestats ha hagut de renunciar a anar al dentista per motius econòmics i l’habitatge és considerat la principal font de desigualtats, lleugerament per sobre de l’economia. Així, el 39,5% considera que l’habitatge és el principal àmbit per fer front a les desigualtats.
Pel que fa als resultats en el conjunt de l’Estat, tres de cada 10 persones considera que els seus ingressos no els permeten tenir una vida digna i el 45% que la crisi d’habitatge els afecta. Segons l’enquesta, vuit de cada 10 persones a Espanya considera que Espanya és un país “profundament desigual”, tot i que sis de cada 10 defensen que “és possible erradicar les desigualtats”. L’habitatge se situa per primer cop com la principal causa de desigualtat i el 73% dels llogaters assegura sentir-se directament afectat per la crisi habitacional davant d’un 33% de les persones propietàries.
L’estudi indica que només el 14,4% de les persones no propietàries veuen probable poder comprar un habitatge algun dia. Segons l’enquesta, el 72% de la joventut de classe alta espera rebre ajuda familiar per adquirir un habitatge, mentre que més del 60% dels joves pertanyents a llars de baixos recursos veuen poc o gens probable rebre ajuda familiar per adquirir un habitatge.
Les dades, remarca l’estudi, són “especialment alarmants” entre les persones racialitzades, que també tenen nivells d’insatisfacció laboral més grans, especialment quan es troben en situacions d’ocupació parcial, temporal o fix-discontinu. Així, l’informe mostra que més d’una de cada quatre persones racialitzades no poden pagar medicaments per problemes econòmics, i el 60% de les dones ha hagut de reduir la seva despesa en oci i cultura, un percentatge més gran que entre els homes.
“Renúncies significatives” en salut i formació
L’informe apunta a “renúncies significatives” en salut física i mental: una de cada quatre persones deixa d’anar al dentista per motius econòmics i les renúncies són superiors en fisioteràpia o tractaments psicològics. Paral·lelament, el 52% hauria volgut continuar la seva formació, però no va poder fer-ho per motius econòmics.
Pel que fa al sistema fiscal, el 73% dels enquestats creu que no distribueix bé la riquesa. A més, sis de cada 10 pensa que les grans fortunes i les grans empreses paguen poc, i quatre de cada 10 persones assenyalen les administracions públiques com a “principals responsables de la persistència de les desigualtats”, ja sigui per manca d’accions per no lluitar contra elles o perquè les reconeixent com a agents amb més capacitat per revertir-les. El 53% creu que el govern espanyol pot combatre eficaçment la desigualtat, davant d’altres actors com la Unió Europea, les comunitats autònomes o els ajuntaments.
