“El fetge gras metabòlic es produeix per una acumulació anòmala de greix al fetge que és produïda, principalment, per l’existència de factors metabòlics”, explica la metgessa de família Ingrid Arteaga de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària i que participa en el 29è Congrés de la CAMFiC.
Sabem que aproximadament un 30% de la població pateix fetge gras metabòlic. Una dada que es extrapolable a la població de Lleida, i que suposaria, per a tota la província, unes 132.432 persones afectades per aquesta malaltia. D’aquests, entre un 5 i un 10% presenten una fibrosi significativa, que es produeix quan per diferents mecanismes d’inflamació persistent, es lesionen les cèl·lules del fetge i, en conseqüència, es generen cicatrius, donant peu a una forma de malaltia més severa. I fins a un 6% de la població adulta presenta una fibrosi hepàtica significativa, ocasionada, principalment, per fetge gras metabòlic i no ho sap.
Quan el pacient presenta una fibrosi significativa, el risc de progressió a una cirrosi hepàtica és més alt. I cal recordar que la cirrosis hepàtica és una de les principals causes de mortalitat global i es desenvolupa després d’un llarg període de dany al fetge.
Aquest context de prevalença fa imprescindible que des de l’Atenció Primària es pugui detectar el més aviat possible un fetge gras metabòlic. De fet, la simptomatologia associada al fetge gras metabòlic és molt inespecífica. Alguns pacients poden referir dolor abdominal, cansament o debilitat, però en la gran majoria d’ocasions es tracta d’una malaltia asimptomàtica. “Això vol dir, que el pacient no es dona compte de que li passa alguna cosa, i per tant, no consulta específicament per aquest motiu. Per això, és important que els professionals sanitaris tinguin una elevada sospita diagnòstica, sobretot en pacients que presentin factors de risc, per tal de poder fer una detecció precoç i iniciar l’abordatge d’aquests factors de risc com més aviat millor, a fi d’evitar la progressió de la malaltia” explica Ingrid Arteaga.
En aquest sentit, en el marc del Congrés es practicarà l’elastografia, una tècnica d’ultrasò que permet fer un diagnòstic, en poc més de 5 minuts, per part de personal entrenat, sobre si el fetge presenta rigidesa (és a dir, si presenta fibrosi). Des de CAMFiC veuen molt positiu que aquest aparell estigui disponible a les consultes d’atenció primària “ens ajudaria a fer un diagnòstic ràpid als nostres pacients sobre si pateixen o no fetge gras metabòlic”, conclou Ingrid Arteaga.
Causes
Existeixen un conjunt de factors de risc que predisposen al desenvolupament del fetge gras metabòlic, com son els components de la síndrome metabòlica: la diabetis, la obesitat, la dislipèmia i la hipertensió. D’aquests factors, els més importants són la diabetis i la obesitat. De fet, en pacients amb diabetis, la malaltia hepàtica afecta a més del 60% dels casos, mentre que en pacients amb obesitat, a més del 80%, unes prevalences que son superiors a la població general. A més a més, també són factors que afavoreixen la progressió de la malaltia a formes més severes, com la fibrosi hepàtica.
També existeixen altres factors que es relacionen amb aquesta malaltia, com l’edat, el sexe, el sedentarisme, la dieta, alguns factors genètics o epigenètics, els nivells hormonals, la microbiota intestinal, entre d’altres.
Els estils de vida més sedentaris i els hàbits alimentaris amb major consum de productes processats, pastisseria industrial, begudes ensucrades, entre d’altres, afavoreixen que el nombre de persones que pateixen la malaltia s’hagi incrementat notablement en les darreres dècades, de manera que el fetge gras metabòlic, ha esdevingut la malaltia hepàtica crònica més freqüent d’arreu del món i un important problema de salut pública.
29è Congrés CAMFiC
El Congrés, que s’està fent a l’Edifici Transfronterer de la Universitat de Lleida, des del 5 i fins el 7 d’octubre, reuneix més de 500 metges i metgesses de família que debaten i s’actualitzen entorn a temes com salut penitenciària, l’acompanyament al final de vida i eutanasia, l’atenció a la sexualitat, com ens pots ajudar la intel·ligència artificial, la realització d’ecografia, o com està la medicina familiar i comunitària en l’àmbit rural, entre d’altres.
