Jo sempre he pensat que els catalans som gent normal, com, verbigràcia, els andalusos, els portuguesos o els grecs (exceptuant la dèria d’aquests últims de trencar plats a les festes, fet que repudiem perquè la pela és la pela). Fins a quin punt anava errat! La comedieta aquesta de Teatro Sin Papeles m’ha obert els ulls: en realitat els catalans som uns racistes, uns xenòfobs i uns malparits, que no tenim cura dels immigrants que estan malalts ni els hi renovem la documentació si no parlen català, i que a més no els hi donem feina si no són nascuts a Catalunya. Alguna vegada he pensat que estic com una cabra, però descobrir que sóoc un cabró ha estat traumàtic. Però vull rehabilitar-me. Demà em passaré pel dipòsit de l’aigua de Lleida per alliberar els temporers que segurament han confinat a pa i aigua –que és el que tocaria pel tarannà del lloc– per haver tingut la indecència de venir a collir fruita sense saber català. Humor negre a banda, realment les amigues de Sin Papeles han perdut els papers en apostar per aquests discurs fals i demagògic, molt allunyat d’una realitat que és més aviat la contrària, ja que el català està perdent terreny en molts àmbits. Un sainet que sembla patrocinat per Vox i el PP i que dona munició a la caterva de veus feixistes i anticatalanistes que ens assetja dia i nit. L’any 1934 Azaña va dir allò de que “un conocido asegura que es una ley de la historia de España, la necesidad de bombardear Barcelona cada cincuenta años”. I és cert. A vegades amb projectils, altres amb vodevils.
Sessió: No iniciada
