Diplomàtics, moderats i conservadors, però també estatunidencs i italians, són algunes dels corrents en les quals enquadrar als cardenals que van arribant a poc a poc a Roma per a participar en el funeral del papa Francesc i en les reunions preparatòries del conclave, en les quals realment es forja l’elecció del pròxim pontífex, encara que tot fa indicar que estarà molt dividit. El 80% dels 133 cardenals que entraran en la Capella Sixtina per a triar al nou papa van ser nomenats per Francesc, però res indica que vulguin seguir la seva línia: “Es tria al papa no al successor de Francesc”, és una de les frases més escoltades aquests dies entre els purpurats. És difícil encasellar-los en l’una o l’altra corrent, però al final de les reunions prendran partit per alguna d’elles.
Els diplomàtics
Els diplomàtics miren cap al cardenal Pietro Parolin, secretari d’Estat del Vaticà. Són cardenals de la Cúria que en aquests anys han pogut conèixer bé el ‘número dos’, o aquells que han passat pel cos diplomàtic o exnuncis. Parolin seria el candidat ideal, perquè se’l considera moderat i fins i tot capaç de posar ordre en situacions complicades.
Els estatunidencs
Són 14 cardenals però encara que podrien formar un grup únic estan fortament dividits. Alguns se situen amb Timothy Dolan, arquebisbe de Nova York, molt actiu en xarxes socials i que s’ha mostrat en contra de la política migratòria de Donald Trump. Uns altres aposten pel moderat cardenal estatunidenc Robert Francis Prevost, una de les grans apostes del papa Francesc, que el va designar responsable dels bisbes de tot el món i de la seva comissió per a Llatinoamèrica.
Els moderats
Un grup podria apostar per la continuïtat de l’experiència del Sínode, fent costat així al cardenal Mario Grech, secretari general del Sínode, o a Jean-Claude Hollerich, arquebisbe de Luxemburg i relator general de l’últim sínode sobre la sinodalidad. O Cristóbal López Romero, arquebisbe de Rabat: espanyol, amb passaport sud-americà, cardenal a Àfrica i defensor del diàleg interreligiós amb l’Islam.
Els conservadors
També els conservadors, aquells que han criticat més o menys obertament el pontificat de Francesc, estan dividits entre aquells més ultres com l’africà Robert Sarah o l’estatunidenc Leo Burke, que és molt difícil que siguin triats, però podrien ser els anomenats ‘faedors de reis’ del grup més ultraconservador. Entre ells el també al cardenal alemany Gehrard Ludwig Mueller, que va començar a escalfar el conclave afirmant que el pròxim papa haurà de tornar a veure el tema de la benedicció de les parelles homosexuals, la seva relació amb l’Islam i altres qüestions doctrinals. Els conservadors assenyalarien al cardenal Wilhelm Eijk, arquebisbe d’Utrecht, que va demanar al papa Francesc un document sobre gènere, o a Peter Erdo, arquebisbe de Esztergom-Budapest.
Els pròxims a Francesc
Entre els més pròxims a Francesc hi ha Luis Antonio Tagle, conegut com el “Francisco filipí”, entre els favorits per a convertir-se en el nou papa. Prefecte de la Congregació per a l’Evangelització dels Pobles i amb posicions molt semblants a les de Jorge Bergolio respecte als homosexuals. El cardenal Matteo Zuppi, el president de la Conferència Episcopal italiana que va ser l’enviat del papa per a mediar en la guerra a Ucraïna, també està en línia amb el pontificat de Francesc.
Els italians
Serà molt difícil posar d’acord als 55 electors italians que participaran en el conclave, cadascun d’un corrent diferent. Però el que es respira en els mitjans italians en aquests dies és una veritable campanya perquè el pròxim papa sigui italià després de tres pontífexs estrangers. Les seves apostes són Zuppi, Parolin i Pizzabala, el patriarca de Jerusalem amb una visió internacional, però nascut en la del nord Bergamo.
