Kant deia que “només mitjançant l’educació pot l’home arribar a ser home”. Per això, les dades del darrer informe PISA, que mostren una educació molt deficient a Catalunya, són força preocupants i del tot intolerables. I no valen excuses. Un país sense educació, amb tots els sentits de la paraula, no té l’esperança de cap futur. Quan podem veure només passejant pel carrer amb els ulls una mica oberts com l’educació que es refereix al civisme i la convivència s’està perdent sense aturador, ara l’informe també constata que els joves no assoleixen els mínims coneixements a l’escola. No hi ha dubte, la realitat és molt tossuda i no es pot seguir tancant els ulls; cal un consens per deixar de banda religions i ideologies, que tot ho emboliquen, i arribar a un pacte durador per millorar l’educació, que és el més important per un acceptable funcionament de la societat. Tanmateix, sembla que aquesta no ha estat mai la prioritat d’aquells que tallen el bacallà, que continuaran amb les seves baralles i les seves prioritats, on l’educació no és pas al podi. Ben al contrari. Sembla que el que interessa és que els homes no arribin a ser homes, no fos cas que llavors la prioritat passi a ser l’educació.













