El meu amic Josep Miquel Bausset, monjo de Montserrat adscrit al santuari del Miracle, em fa arribar un escrit sobre el concepte de “prioritat nacional”. La definició és prou atractiva per a sentir-s’hi partidari. Però, en concret, què implica la “prioritat nacional”? Bausset en desgrana una trentena de fets que conformen la “prioritat nacional”. En trio uns quants: “1-Prioritat nacional és mirar amb tendresa i estimació cada persona, siga del color que siga, parle la llengua que parle, vinga d’on vinga, crega o no crega en Déu. 2- La prioritat nacional és ajudar els qui, degut a la crisi econòmica s’han quedat sense treball. 3- La prioritat nacional és compartir les angoixes i el sofriment dels qui han deixat el seu país, fugint de la fam i de la guerra. 4- La prioritat nacional és ajudar les persones, sobretot els infants, que fugen de la guerra i de la pobresa. 5- La prioritat nacional és denunciar i lluitar contra el racisme, la xenofòbia i l’exclusió dels més desafavorits. 6- La prioritat nacional és evitar l’agressió al medi ambient i lluitar contra el canvi climàtic. 7-La prioritat nacional és desfer els lligams que ens esclavitzen, trencar les cadenes que esclavitzen els germans i lluitar pels drets humans. 8- Sí, estic a favor de la prioritat nacional, que és descobrir en cada persona, no un enemic, sinó un germà”. És aquesta la prioritat nacional dels partits d’extrema dreta? Temo que és tot el contrari. Quan us sedueixin amb la “prioritat nacional”, demaneu de quina prioritat nacional parlem.
Sessió: No iniciada
