Aquests darrers dies s’ha publicat a la web de a Paeria l’avanç del nou planejament urbanístic de Lleida. El ple de l’ajuntament el va aprovar el dia 25 de juliol i, a partir del dia en què s’acabin les publicacions, tindrem dos mesos per presentar-hi al·legacions. Per tant ara disposem d’uns dies en què no corre el termini i podem començar a conèixe’l sense presses. Tenint en compte que estem en una època de relatiu relax, us convido a visitar la web de la Paeria on hi veureu una etiqueta destacada “POUM LLEIDA 2025”. Cliqueu-la i podreu consultar-hi els documents de l’avanç.
Porto més de cinquanta anys dedicant-me a l’urbanisme des de diversos àmbits i un dels pri-mers dèficits que sempre m’ha dolgut és la manca de participació real i efectiva de molts ciuta-dans. La llei sempre ha previst algun sistema o altre de participació. El tradicional és el de la informació pública mitjançant anuncis als diaris, tant als oficials com als de major circulació. Però es va fer evident que els diaris oficials no incentivaven la participació i ha resultat que els altres tampoc. Ara s’obliga a preveure, aprovar i seguir un programa concret de participació ciutadana. La Paeria ho ha fet i el teniu també exposat a la web. Comprèn moltes línies de participació, des de oficines i òrgans d’atenció permanents fins a actes públics de divulgació. Però per damunt de tot, allò que cal és que ens hi interessem i hi vulguem participar.
Al marge dels actes previs que hi ha hagut, és a partir de la publicació de l’avanç que podem fer-nos una idea clara de la intenció de l’ajuntament sobre el disseny de la nostra ciutat. Quan s’acabi el període d’informació pública tots nosaltres haurem tingut ocasió de conèixer l’avanç, d’estar-hi d’acord o de discrepar-ne en tot o en part. El planejament és essencialment una decisió política, no tècnica. Massa vegades ens arriba embolcallat en una terminologia carregosament tècnica o legalista que no ens deixa veure què hi ha al darrera. Però el que hi ha és el disseny de ciutat que volem per als propers vint anys, com a mínim. I sobre això hi podem opinar tots i no cal ser cap expert per fer-ho. Els responsables del nou planejament seran els regidors que l’aprovin i no els tècnics que l’hagin redactat. El nostre paper és el de fer arribar a aquests regidors les nostres inquietuds perquè puguem reclamar-los aquesta responsabilitat si les desatenen.
Per altra banda, aquesta necessitat de participació ciutadana es pot contemplar tant des de la perspectiva de l’exercici del nostre dret d’intervenir en els afers públics com des de la més individualista de vetllar pels nostres interessos particulars com a veïns d’un barri, usuaris de ser-veis públics o inclús com a afectats per edificis concrets. Quantes vegades ens hem trobat amb una cara de pòquer quan, davant de la sorpresa provocada per una determinada actuació urbanística municipal hem preguntat als interessats si no sabien que això ja estava previst pel plane-jament i què van fer durant la seva tramitació, si tan malament els semblava.
No. El moment és ara i no valen excuses. Interessem-nos per un projecte que ens afecta de ple i de l’execució del qual en patirem les conseqüències, per a bé o per a mal. I si alguna cosa la trobem massa complicada o confusa, demanem explicacions. I si no ens les donen, protestem.
