Una obra de teatre amb sis temporers entre l’elenc portarà a l’escenari de la Llotja de Lleida, el pròxim 14 de setembre, el xoc cultural que viuen els treballadors de la fruita quan arriben al camp i la capacitat d’acollida dels catalans. ‘El que és nostre’ reflexiona sobre les barreres culturals, el sentiment d’identitat i l’estima per la terra amb una història d’amor entre un temporer senegalès i la filla d’un pagès català.
Protagonitzada per l’artista Mabel Olea i amb la participació de l’actor Eduard Muntada, la representació també ha comptat amb la col·laboració de la cineasta Alba Cros, l’escriptora Teresa Ibars o la soprano Montserrat Seró. E dramaturg Albert Baldomà, nascut a Puigverd de Lleida, és l’encarregat de la direcció de la peça teatral.
L‘obra en forma de tragèdia estètica barreja llenguatges escènics, idiomes i cultures, així com actors professionals i temporers. Tot plegat, per convidar l’espectador a mirar-se des de fora i rumiar sobre la relació entre nadius i immigrants sense recursos. “Ningú és racista fins que la seva filla està amb un negre pobre. Ningú és racista amb Will Smith”, va apuntar Baldomà.
De fet, la representació vol ser una lluita contra el feixisme català i l’extrema dreta. “Relacionen immigració i delinqüència i simplifiquen una problemàtica. Cal fer un pas més i veure fins a quin punt en som responsables en el moment que mirem malament al de fora”, deia Baldomà.
Entre l’elenc destaca la presència de temporers i persones, que algun moment han treballat a la recollida de la fruita, vingudes de Romania, Gàmbia, Senegal i el Marroc. Un d’ells és l’Ibrahima Bao, el qual es mostrava “animat” per participar en l’obra. “Mostra a la gent que ens necessitem els uns i els altres. Parlem de productes de Lleida que en el seu moment els feia gent del territori, però ara els fan els temporers. Si no els fan ells, qui els faria?”, concloïa Bao.
La creació de Baldomà va néixer durant la pandèmia i en el moment que es va agreujar la problemàtica d’aquest col·lectiu. “Vaig anar a un tros a collir amb els temporers de diferents pagesos i els vaig explicar la meva idea”, va explicar el director de l’obra, qui apuntava que no s’havia fet un procés de càsting i va escollir els actors segons el seu interès en el projecte.
El projecte, produït per Cristina Sanz-Gadea, ha estat guardonat amb el Premi Art For Change de Fundació ‘’la Caixa’’ i amb el Premi Barcelona 2020. A més, té el suport del Departament de Cultura, de la Paeria de Lleida i de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.
