La setmana passada es van concedir els Premis Enderrock de la Música Catalana sense cap sorpresa ja que els guardonats sempre solen ser els mateixos o semblants. El duet The Tyets es va convertir en el principal triomfador en obtenir quatre guardons com són els de millor artista, millor disc (‘Èpic solete’) i millor cançó (‘Coti x coti’) per al públic, juntament amb el de millor artista per a la crítica. Ja m’agradaria saber de quin tipus de públic parlem i quins els crítics implicats, perquè això no fa bona olor.
La cantant Silvia Pérez Cruz es va imposar a la categoria de millor disc de cançó d’autor per ‘Toda la vida, un día’ tant a la categoria de públic com a la de crítica, encara que en aquesta última compartida amb l’àlbum ‘Corsé’ de Clara Peya. Un altre artista que va obtenir més d’un guardó va ser Mushka que es va emportar els de revelació del públic i millor disc de música urbana segons la crítica per ‘Tas loko mixtape’.
El millor videoclip va ser el de Stay Homas per ‘La platja’, el millor disc en llengua no catalana per a Miki Núñez per ‘121’, Joan Dausà va rebre el vot del públic com a millor directe, El Pony Pisador millor àlbum folk per ‘The Longest Ponys’ i Els Catarres millor de pop-rock per ‘Invencibles’. El premi d’honor va recaure a Sisa i el que reconeix tota una trajectòria pel francès Pascal Comedale.
Hi ha més premis, però ja n’hi ha prou, només destacar el millor àlbum per a la crítica ‘La boca aigua’ de Renaldo & Clara, el reconeixement al productor Pep Saula i l’actuació a la gala de Sexenni, tot ‘Made in Lleida’. El que és estrany és que no hi siguin Manel, Els Amics de les Arts, Blaumut, Roba Estesa, etcètera, encara que segur que és per anar-los alternant a les properes edicions.
L’únic que pretenc és recordar que allò tan criticat antany del privilegi que es brindava als anomenats ‘artistas del régimen’, ara és similar o més descarat amb aquests premis pels ‘artistes del règim’… Oh yeah!
