Per més que es vagin fent reformes educatives continuarem estant en un país de ‘paletos’ mentre aquesta educació base no sorgeixi de l’arrel, és a dir, de la pròpia família. El problema continuarà estant a les aules on, des de ben petits, es comença a cultivar aquesta picaresca i aquest passar de tot que sempre ha caracteritzat els espanyolets.
Els estudis costen molt d’entrar per la ‘sesera’ perquè són una imposició i des de ben ‘chinorris’ ens sorgeix aquest esperit de rebel·lia que després hem d’anar aplacant amb el pas dels anys. En els darrers anys s’han produït nombrosos canvis en els plans d’estudi i, com bé es pot comprovar, anem ‘de mal en peor’.
Un important nombre d’escolars d’avui dia són fills únics o comparteixen parella de germans, per la qual cosa estan consentits i mimats al màxim. Després es troben davant del professorat i fins i tot són capaços de posar en dubte els seus criteris pedagògics en el millor dels casos, perquè en altres fins hi ha agressions -físiques o psicològiques- de l’alumne al profe. El pitjor és que ser bona gent és una assignatura que no s’estudia, el seu ensenyament s’hauria d’impartir ja des del bressol.
Per fer l’etapa escolar més suportable i seguint com a guia la vella dita que la música amansa les feres (amb o sense ànim comparatiu amb els xavals) no estaria de més que es prestés més atenció a assignatures més creatives i artístiques, amb l’objectiu de no fomentar les escoles de soquets i maleducats d’ara. I si a sobre s’ensenyés l’anglès de debò, seria total.
Està doncs molt clar que no seria cap disbarat potenciar la música a les escoles… Oh yeah!
