Ens volen fer por, cada dia i de diferents maneres. Es tracta de tenir-nos distrets i passius, mentre alguns esmolen les armes que haurem de pagar tots. I molt cares. És el seu negoci i és la nostra dissort, però van aconseguint poc a poc que el discurs del rearmament sembli una solució que hem d’assumir.
La memòria és un antídot per a moltes d’aquestes ideologies de la por que s’estan imposant. Només cal que us fixeu en els qui defensen i treballen per la memòria, el respecte pels avantpassats, la dignitat dels vençuts. Hi ha qui sap llegir altres versions que no són la oficial, qui s’interessa pels vulnerables anònims. Fixeu-vos, en canvi, que els violents comencen cremant arxius. Són els qui neguen la repressió i no accepten la justa reparació que porta a la Pau. Tots aquells que tenim dèria o curiositat per la història tenim prou exemples que ens haurien d’ajudar a destriar, enmig de les falsedats que ens arriben, les malvades intencions que s’hi amaguen. Tenim eines per reconèixer-les. I els de Lleida, més.
La nostra ciutat sap que les guerres no les guanya ningú i que moltes pèrdues, a més de les vides, són irrecuperables. N’hem sortit amb penes i treballs i si algú n’ha tret profit no hem estat pas ni els de l’horta, ni els de la vella ciutat, ni els dels pobles de la rodalia. Per armar Lleida amb les excuses de la defensa (això que ara expliquen com a solució de futur), es va destruir tot un barri gòtic, es va malmenar l’horta, i es va habilitar una catedral preciosa per acollir soldats desgraciats que eren molt lluny de casa. Enmig dels interessos dels grans que es barallaven pel seu imperi ens va tocar el rebre. Al final, nosaltres fotuts i ells endreçant el seu joc de cartes per començar qualsevol dia una nova partida del joc macabre. Alguns treballen fort per tornar-hi.
Expliquem que hem estat un punt estratègic d’altíssim interès al llarg de la nostra història, des d’Indíbil o el mateix César fins a les bombes de la darrera guerra. Però és ben cert que la majoria de vegades ens han vingut a fer la guerra i a endur-se’n les nostres vides i collites. Tampoc ens han explicat gaire la nostra història… serà perquè no n’aprenguem la lliçó? No badem i fem exercici de memòria perquè hi podríem tornar a caure.
