La cultura “no pot parar” perquè “no hi ha hagut cap rebrot”. Per això, la consellera de Cultura, Àngels Ponsa, defensa que “els ajuntaments i la Diputació de Lleida han de ser els grans aliats” per poder continuar tirant endavant un sector molt tocat però que és “segur”. La consellera assegura que “els ajuts hi són” però reconeix també que “n’hem de trobar més perquè la cultura no l’hem de deixar caure de cap de les maneres”. En aquest sentit, lamenta que “la pandèmia ha estat descarnada amb el sector cultural”.
La consellera ho va defensar ahir diumenge en la visita que va fer al monestir de les Franqueses i al Parc Cultural del Císter a Balaguer, acompanyada del delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré; del president de la Diputació de Lleida, Joan Tarlan i de l’alcalde de la capital de la Noguera, Jordi Ignasi Vidal. Ponsa va defensar, per altra banda, que “els espais patrimonials no els podem deixar caure”. La consellera va exposar que ara “hem prioritzat les persones perquè calia fer-ho així, però no hem deixat de banda el patrimoni”. De fet, va recordar que, tot i que enguany no hi ha hagut línies Feder –perquè la UE va decidir que s’havien de destinar a la Covid-19 –el Govern “va decidir que els diners que estaven destinats a Feder es posarien de fons propis del Govern”. Malgrat tot, Ponsa es mostra “optimista” perquè “crec que és temporal”. Per això, defensa que “tornarem a tenir festivals de grans dimensions”. Ponsa assegura que “no hem de deixar de fer res”. Un exemple d’això és que “tindrem cavalcades de reis” però amb modificacions: “Potser els nens i nenes no podran anar a veure els reis, sinó que ells passaran per davant de casa seva”.
Per la seva banda, el Paer en cap, Jordi Ignasi Vidal, va explicar que volien exposar-li el projecte patrimonial i del parc natural com a punt “difusor” de cultura.
Emoció en trepitjar un territori que són les seves “arrels”
La consellera de Cultura, Àngels Ponsa, també va visitar ahir Artesa de Segre, municipi on va néixer. Davant d’això, Ponsa va assegurar que no podia amagar que sentia “emoció” per poder “retrobar-me amb persones que feia molt de temps que no veia” i “jugar a les arrels”.
