Ni Barcelona ni Madrid. Els influencers també es mouen —i fan sentir la seva veu— des de Lleida. A la demarcació, cada cop són més els creadors de contingut que acumulen milers de seguidors a Instagram, TikTok o YouTube tot generant vídeos, recomanacions i històries des de municipis petits o localitzacions rurals. El fenomen, divers i en expansió, barreja passió, hores de dedicació i una dosi constant de creativitat.
Els perfils són variats, tant pel que fa a les temàtiques com a la relació que tenen amb l’activitat. Alguns s’hi dediquen de forma gairebé professional, amb col·laboracions comercials i ingressos recurrents. D’altres ho combinen amb els estudis o la feina, i consideren les xarxes com una via d’expressió personal. En tots els casos, hi ha un objectiu comú: generar contingut propi i diferent.
La Marina Castellví (@marinadorqueguai) va fer el salt al món digital per la seva inquietud de comunicar. Amb un toc d’humor i ironia, va començar a penjar vídeos sobre “coses que fem els lleidatans i catalans”, un nínxol que fins aleshores gairebé ningú havia explorat. Assegura que expressar-se en lleidatà li ha obert moltes portes i li ha permès col·laborar amb empreses i entitats de la zona, cada cop més conscients del potencial de les xarxes com a altaveu. Per protegir-se dels comentaris negatius, intenta mantenir la distància entre la seva vida personal i la seva imatge pública.
Jonathan Nuevo (@esmorzarsdeforquilla.cat) és un balaguerí que recomana restaurants de cuina catalana d’arreu del territori. “La meva passió per menjar bé es va convertir en un projecte que ha connectat amb molta gent”, explica. Amb vídeos espontanis i un to desenfadat, reconeix que l’omple d’orgull quan algú visita un local gràcies a les seves recomanacions.
Un altre exemple és la Dolors Mateu (@blogdecuina), que comparteix receptes tradicionals i innovadores al seu blog i a Instagram. “Faig la cuina de casa, combinant la catalana i la del sud d’Espanya, perquè no es perdi”, diu. Creu que ser d’una zona rural o d’una ciutat gran no condiciona l’èxit que es pugui tenir a xarxes, però admet que la majoria de les col·laboracions li arriben d’altres províncies. També comparteix aquesta visió Robert Roselló (@familiateleyoubee), de Lleida, que fa vuit anys que ensenya experiències familiars a l’abast de tothom. “Optem per una vida sense luxes, allunyada del consumisme”, explica. Diu que la distància respecte a grans urbs com Barcelona o Madrid condiciona, per exemple, l’assistència a esdeveniments o la participació en campanyes presencials. Col·labora “amb el comerç local de la ciutat, però les entitats públiques són més tancades”.
En el món de la divulgació cultural i tecnològica, destaca Rayssa Dourada (@yodingalactic), especialitzada en ciència-ficció i cinema. Des de Lleida, destaca la comunitat que ha anat teixint: “Hi ha molta gent amb els mateixos interessos que se sent representada pel meu contingut”. Segons ella, “actualment, qualsevol persona amb gràcia i veu pròpia, pot ser influencer”. Mateu, Roselló i Dourada coincideixen a dir que, tot i començar en castellà, cada cop aposten més per incloure el català a les seves publicacions.
Antonio Navas (@navasantonio), veí de Montoliu de Lleida, comparteix a les xarxes la seva activitat com a pilot i responsable de Lleida Motorsport. Va començar el 2008 amb l’objectiu de mantenir la disciplina i autopromocionar-se, però deixa clar que no es considera influencer: “Intento que les xarxes treballin per als meus objectius, no al revés”. Als seus vídeos hi mostra el dia a dia sobre dues rodes, pensats per a un públic que comparteix la mateixa passió, majoritàriament de fora de Catalunya.
Un dels perfils més consolidats de la xarxa lleidatana és el de @postureiglleida, gestionat pel Sr. Postu, un personatge anònim que combina l’humor amb la crítica social i l’activisme solidari. Va començar el 2013 com una broma entre amics, però ha acabat esdevenint un referent digital amb una comunitat fidel. “Des de l’humor pots parlar de coses molt serioses”, assegura. Reivindica que no té cap objectiu econòmic i que tot el que genera amb publicitat o col·laboracions es destina a causes solidàries. “Mai vaig voler ser influencer; de fet, vaig crear el compte per riure’m una mica del postureig”, explica. Diu que viure només de les xarxes a Lleida és difícil, però també reconeix que no sabria fer contingut d’una altra manera: “Si no estimés Lleida com ho faig, ni ho fes en lleidatà, no seria el Sr. Postu.”
En un entorn digital sovint dominat per les grans ciutats, aquestes veus trenquen amb l’homogeneïtat i donen visibilitat a la realitat de Ponent.
