Avui es tanca la campanya de ‘meteocatpedra’ del Pla de Lleida que lidera l’ADV Terres de Ponent en coordinació amb el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) i el suport del Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida. El seguiment de la pedregada a la regió es du a terme des del 15 d’abril fins al 15 d’octubre cada any i aquest 2025 ha batut el rècord de dies amb pedregada. En total, s’han identificat 1 dia amb calamarsa (mida inferior als 0.5 cm de diàmetre) i 19 dies amb pedra (quan la mida supera els 0.5 cm), per davant del 2007 que tenia el rècord amb 16 dies. “En aquesta situació d’escalfament global estem observant que cada cop hi ha més dies de pedregada i, també, trobem que la mida va en augment”, explica la directora del Meteocat, Sarai Sarroca. El Pla de Lleida és una regió on sovint hi pedrega, però els darrers anys la mida supera sovint els 2 cm, un diàmetre que classifica la pedra com a grossa. El mes en què s’han concentrat la major part dels episodis de pedregada és el juliol, seguit pel maig.
“Des de l’any 2000 recollim de manera sistemàtica les dades de les pedregades al Pla de Lleida mitjançant una xarxa de granímetres que cobreix més de 250.000 hectàrees. Enguany ens hem trobat que les comarques més afectades d’aquesta regió són el Segrià i la Noguera i la major part de les pedregades tenen una extensió inferior a les 5.000 hectàrees”, explica Elisabet Porta, tècnica de l’ADV Terres de Ponent. El president de l’associació, Ramon Sarramona, declara que “des de l’ADV Terres de Ponent considerem imprescindible aquest seguiment mitjançant granímetres i la gestió de les dades obtingudes, perquè ens permeten obtenir informació real mesurable i que millorem la capacitat de diagnosi”.
En el tancament també hi ha participat el director del Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida, Ramon Boixadera, que ha posat en valor la col·laboració institucional en el projecte i el paper de les ADV com a agents tècnics de referència al territori. Boixadera ha explicat que “el projecte meteocatpedra és un exemple de com la cooperació entre administracions i entitats locals pot generar coneixement útil per al sector agrari i per al conjunt del territori. Disposar d’una xarxa de monitoratge com aquesta ens ajuda a entendre millor l’impacte dels fenòmens extrems que s’estan intensificant amb el canvi climàtic, i alhora a prendre decisions més informades per fer front a aquests reptes”.
Episodis destacats
“Un dels llocs de Catalunya on històricament hi pedrega més és el Pla de Lleida, juntament amb el Prepirineu Oriental, però, a diferència d’aquest altre sector, l’afectació econòmica a les terres de Ponent és molt més elevada, especialment en el sector agrícola, per això hi vam posar en marxa un seguiment específic del projecte meteocatpedra”, explica Tomeu Rigo, tècnic del Servei Meteorològic de Catalunya i coordinador tècnic del projecte a escala catalana.
Enguany, acaba ja la vint-i-sisena campanya i engloba tres episodis de pedregada destacats. El 19 d’abril, que va afectar gran part del pla de Lleida i es van registrar pedres de mida grossa (fins a 3 cm) sense precedents en un mes d’abril a Catalunya en els darrers 25 anys. El 19 de maig, que va tornar a pedregar amb pedres grosses i van provocar danys importants, especialment a la zona de la Vall del Corb. I el 19 de juny, amb pedres grosses a l’horta de Lleida (de 4 i 5 cm de diàmetre), que va causar danys molt importants als fruiters sobretot a la partida de Butsènit (Lleida). Aquest dia també hi va haver la pedra de major mida, de 4-5 cm de diàmetre. Malgrat això, el rècord el té 5 de juliol de 2012 amb pedres de mides per sobre dels 7cm.
Avisos de temps violent
L’objectiu principal de les campanyes de ‘meteocatpedra’, tant aquelles liderades pel territori com el recull d’imatges i pedres per part de la ciutadania, és entendre millor aquest fenomen meteorològic extrem que té un impacte molt important en diversos sectors del país. “Les pedregades són un fenomen d’escala molt local, amb gran variabilitat espacial i temporal, però normalment tenen lloc entre finals de primavera i principis de tardor”, apunta Rigo. L’objectiu de recollir tota aquesta informació per part del Servei Meteorològic de Catalunya és doble: disposar d’una base de dades robustes per poder estudiar el fenomen en profunditat, especialment de quina manera es formen les pedres a l’interior del núvol; i d’altra banda, millorar el temps de predicció. Per això, disposar de dades acurades dels episodis (mida de la pedra i moment en què es dona, entre altres paràmetres) ens permet millorar les eines de predicció, ja que podem validar millor com han funcionat en els diferents episodis i així afinar millor els algorismes.
En aquest moment, els avisos de temps violent que adverteixen de tempestes en forma de pedra, esclafits o tornados, que s’emeten des del Meteocat tenen un temps de vigència de 2 hores des de la seva detecció. “Quan emetem un avís de temps violent és perquè ens salta una alarma procedent d’una de les nostres eines de vigilància meteorològica a causa de la detecció d’un augment destacat de les descàrregues elèctriques d’una tempesta. Pot ser que el fenomen meteorològic extrem que hem detectat, com la pedregada, es produeixi en els següents minuts o al cap d’una hora, en aquesta franja del temps de 2 hores. Per això, des del Servei Meteorològic de Catalunya és molt important poder advertir abans de l’arribada d’aquest fenomen, i és necessari fer molta recerca sobre la qüestió per aconseguir-ho”, explica la directora.
