Ho he escrit més d’una vegada en aquest espai i em repeteixo, ho sento. La ciutat de Lleida no aprecia el seu patrimoni. Potser les administracions s’encomanen de la desídia dels ciutadans envers el seu passat. Un exemple: fa poc un senyor que es mirava l’excavació arqueològica del barri medieval de Sant Pau del Mercadal, al costat de l’estació de Renfe, es feia creus que s’esmercin calés en aquell forat per descobrir quatre pedres, va dir. Així pensa, en general, el personal. Molt a prop hi ha les termes romanes de Remolins, abandonades fa anys i panys per la Paeria, que ara diu que ha demanat dinerets a l’Estat per recuperar-les. Ja veurem. En general, la política patrimonial de la Paeria (governi qui governi) és un desori. De memòria recordo les restes del Molí de Cervià, del monestir de Sant Ruf, de les sitges de Pardinyes, enderrocades parcialment per fer no res. O els nius de metralladora, trinxeres i refugi de la Guerra Civil de la serra del Puigdevall, als afores de la Bordeta, o les antigues escales dels militars del Turó de Gardeny. Tot abandonat, i hi ha molts més exemples. Dijous vam publicar al diari que algú ha enderrocat un mur que podria ser medieval al carrer Sícoris. I què? A qui l’importa?
Sessió: No iniciada
