Dijous d’aquesta setmana el Tribunal Suprem dels Estats Units d’Amèrica ha dictat sentència en els recursos de revisió que s’havien interposat contra dues resolucions judicials de nivell inferior que havien trobat contraris a dret els aranzels del Sr. Trump. Impugnaven els aranzels set empreses, no gaire grans, i dotze Estats. Els impugnants al·legaven, bàsicament, que el govern federal no era competent per imposar aranzels ja que aquesta mena de mesures només les pot prendre el poder legislatiu.
Efectivament, el dia 2 d’abril de l’any passat (Liberation Day segons ell), el Sr. Trump va signar una ordre executiva que va incrementar els aranzels de forma generalitzada, fins al 10% o inclús del 25%. El president es pretenia emparar en una llei de l’any 1977, de Poders Econòmics per causa d’Emergència Internacional (IEEPA) que en casos d’emergència permet assumir certes competències del Congrés. Irònicament, aquesta llei es va dictar en el seu dia per restringir i acotar els poders del president, després dels abusos que s’havien anat fent dels poders extraordinaris i molt especialment amb ocasió del Watergate.
En la seva sentència el Tribunal Suprem es remet a la Constitució dels EUA, que atribueix al Congrés la competència per “establir i recaptar impostos, drets i aranzels”. També apel·la a la necessitat d’interpretar restrictivament qualsevol excepció a aquest principi. La IEEPA només autoritza la regulació de les importacions i exportacions, però entre les facultats delegades no s’hi esmenta la imposició d’aranzels. En aquestes circumstàncies, el Tribunal Suprem conclou que el govern no tenia competència per imposar-los i els declara il·legals.
Des d’un punt de vista estrictament jurídic el raonament de la sentència em sembla impecable i perfectament intel·ligible des de qualsevol país occidental, malgrat les diferències entre les tradicions continentals europees i anglosaxones. I és que el conflicte plantejat, més que de dret estricte, ho ha estat de democràcia. Els parlaments van néixer històricament (el nostre entre els primers) per controlar les contribucions que els reis pretenien exigir als seus súbdits. Han passat segles i, afortunadament, ja no hi ha reis que puguin imposar-los ni nosaltres en som súbdits. Però sempre hi ha qui sent nostàlgia d’aquella època i és necessari recordar-li que una societat democràtica funciona de manera molt diferent.
La sentència és transcendent en molts altres ordres. Un d’especialment interessant és el dret de les persones i entitats que han pagat els aranzels a la seva devolució. Tot i que el Tribunal Suprem no ha examinat aquesta qüestió, sembla evident que tenen dret a reclamar-ho i el seu import total, segons les estimacions a què he tingut accés, podrien arribar als 175.000 milions de dòlars.
Ja veurem com evoluciona l’assumpte. És evident que el Sr. Trump recorrerà i intentarà reintroduir els aranzels per altres vies. Però la plantofada que li ha donat el Tribunal Suprem ha estat de llibre.
