Un estudi liderat per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha plantejat un nou model d’intel·ligència artificial (IA) per precisar el diagnòstic i el tractament d’algunes arítmies del cor. El nou model permetria precisar amb exactitud el lloc d’origen de les arítmies ventriculars que es produeixen a la zona que uneix les cavitats interns del cor amb les principals artèries. Això contribuiria a millorar l’eficàcia d’una de les tècniques més freqüents per tractar-les, l’ablació per radiofreqüència, que es basa en la introducció de catèters emissors de radiofreqüència per contrarestar l’alteració del ritme cardíac. L’article científic s’ha publicat a la revista ‘Frontiers in Cardiovascular medicine’.
En concret, la recerca planteja aplicar tècniques d’IA i ‘machine learning’ per precisar l’origen d’un tipus específic d’arrítmia ventricular, la del tracte de sortia (OTVA per les sigles en anglès). L’OTVA és la manifestació més comuna de les denominades arrítmies ventriculars idiopàtiques, aquelles que es produeixen per causes que no es poden identificar a través dels mètodes convencionals o en pacients sense cardiopaties estructurals, de manera que és més difícil precisar-ne els motius.
L’ablació per radiofreqüència és el tractament més freqüent en aquest tipus. Per aplicar-lo cal primer fer un mapeig del circuit elèctric que origina una arrítmia cardíaca per després ubicar el catèter emissor de radiofreqüència a la zona del trastorn. Això genera l’augment de temperatura necessari per eliminar la part específica del teixit cardíac on es desencadena l’arrítmia.
Fins ara, l’efectivitat d’aquest tractament està per sota del que seria desitjable. L’article científic aborda la necessitat de millorar la precisió del lloc d’origen per tal que el catèter pugui actuar exactament sobre la zona. Això augmentaria les probabilitats d’èxit i es reduirien els temps d’intervenció i les taxes de recaiguda.
Els mètodes diagnòstics actuals es basen fonamentalment en l’anàlisi dels electrocardiogrames (ECG) realitzats abans de l’operació, a partir de la inspecció visual que en fan professionals mèdics. Malgrat la seva experiència, la inspecció visual està subjecta a l’error humà i pot derivar en diagnòstics equivocats o poc precisos, cosa que, al seu torn, pot reduir l’eficàcia del tractament per sota dels nivells òptims.
Per superar les limitacions existents, l’estudi planteja un model que permetrà analitzar de forma integrada i automàticament dades clíniques reals referents a l’edat, sexe i antecedents mèdics del pacient, – especialment sobre si ha patit prèviament hipertensió o no- i electrocardiogrames (tant reals com simulats per mètodes computacionals). Això permetrà precisar el lloc d’origen de les arrítmies en cada cas particular, reduir el marge d’error respecte a les inspeccions visuals i facilitar la interpretació dels resultats.
La recerca realitzada ha demostrat l’eficàcia d’aquest mètode en arrítmies ventriculars originades tant al ventricle dret com a l’esquerra, a partir d’un estudi que ha combinat l’anàlisi de 2.496 casos simulats amb el de pacients reals. D’aquest segon grup, s’ha examinat el cas de 114 pacients de l’Hospital Teknon de Barcelona i 31 del Clínic; i 334 més corresponents a un estudi realitzat a la Xina.
Els investigadors apunten que caldrà seguir treballant en aquesta línia de recerca, analitzant dades d’un major nombre de pacients per articular un sistema més robust amb potencial per generalitzar-se a la pràctica clínica.
