Aquesta setmana s’han produït protestes a tot Catalunya en contra de la proliferació d’instal·lacions productores d’energies renovables i de les corresponents línies de transport de l’energia produïda fins als centres de consum. Lleida ha estat la demarcació provincial en què més protestes s’han produït. I no ho trobo estrany perquè és un territori especialment afectat per aquest tipus d’infraestructures i a més, d’una manera que em sembla molt injusta.
D’una banda s’estan tramitant i ja han estat aprovades un bon nombre de centrals productores d’energia capaces de generar problemes ambientals i paisatgístics. Algunes d’elles, a més, comporten un canvi d’ús del territori que a molts ens escandalitza. No entenem com pot ser, per exemple, que es cobreixin importants extensions de terres de regadiu amb plaques solars.
Per altra banda les comarques de Ponent som el camí de pas entre els centres productors de l’Aragó i l’àrea metropolitana de Barcelona, on es concentra la major part del consum a què va destinada la seva producció. I això fa que estiguin previstes un gran nombre de línies d’alta tensió (MAT) que travessaran les nostres comarques, des dels Pallars fins a les Garrigues. Crec que nosaltres en aquest cas no hi tenim gran cosa a guanyar. Tal com ha passat en altres opcions estratègiques només som un camí de pas que suportarà les servituds i molèsties d’aquestes línies sense obtenir-ne cap benefici específic, parlant sempre a nivell de territori. Per contra, les grans distàncies existents entre els centres de producció i els de consum obliguen a un transport de l’energia produïda que ocasiona pèrdues molt importants tant en les línies com en les subestacions.
Però en aquesta qüestió de les MAT s’està produint a més una distorsió especialment greu i significativa. La regulació vigent del sector elèctric reserva en exclusiva el transport de l’electricitat en alta tensió a l’operador estatal RED ELÉCTRICA ESPAÑOLA (REE). Això implica que les plantes productores d’electricitat s’han de connectar a la xarxa actualment existent de REE, pel punt més proper a la seva situació i l’operador estatal hauria de ser l’encarregat de transportar l’energia produïda per les autopistes elèctriques previstes en el corresponent pla d’aquest operador. En canvi ara, en la majoria dels projectes en tràmit, les centrals de producció d’energia venen acompanyats d’una anomenada “línia d’evacuació” que en lloc de vincular-les a la línia més propera de REE, travessen desenes o centenars de quilòmetres per arribar com més ràpid possible als centres de consum.
Què passa en realitat? Que moltes empreses han vist en la producció d’energia a través de fonts renovables un nínxol de negoci molt lucratiu i s’hi han capbussat de ple. La seva instal·lació, sobretot, pel que sembla, a l’Aragó, és fàcil, i molts propietaris de terres estan ben contents d’obtenir un rendiment de les seves propietats que no preveien obtenir normalment. Però la xarxa de l’operador estatal no està preparada per absorbir l’abocament de tota aquesta nova energia i opten per traçar línies alternatives que travessen el nostre territori en interès exclusivament privat.
És molt difícil tractar un tema tan complex en un article periodístic. Des del meu punt de vista, hi ha un defecte de base que hem d’afrontar: no pot ser que el desenvolupament de les renovables es deixi exclusivament en mans de la iniciativa privada. Es tracta d’una qüestió estratègica i clau per al nostre futur. Hem d’abordar-la col·lectivament i hem de ser capaços de planificar on s’han d’instal·lar els centres productors i per on ha de circular l’energia produïda. Els polítics que hem escollit s’han de mullar i han de decidir on i com s’han de situar les renovables. Ho han de fer a nivell territorial general, en termes de racionalitat i per l’interès comú, sense que depengui de les oportunitats de negoci d’empreses concretes.
Tots sabem que no es pot fer una truita sense trencar els ous. Una planificació energètica haurà de trencar ous i aixecar ulls de poll en determinades ubicacions o sectors de la societat. Però sis plau, fem-ho amb transparència i agafant el toro per les banyes. I sobre tot, no permeteu que les comarques de Ponent siguem les més castigades perquè som les que aportem menys vots.
