Una de les troballes d’aquest estiu ha estat el d’una connexió genealògica entre la meva mare i Anne Christina Santaolalla Rives, una dona de 52 anys, de Dinamarca, filla d’Eduard Santaolalla Rives i de Jonna Andersen. L’Anne Christina té una coincidència d’ADN amb la meva mare d’1,4%, i comparteixen 6 segments de cromosomes, que sumen tots ells una longitud total de 98,2 centimorgans. Uns índex que situarien la relació familiar més probable entre l’Anne Christina i la meva mare de neboda i tia segona. És a dir, que l’Anne Christine i jo seríem cosins tercers. La mare de l’Anne Christina, la Jonna Andersen, és la qui ha elaborat l’arbre genealògic, en la que hi surten els noms de tota la família materna danesa. Però, per la part paterna, només s’hi fa menció un home que té per cognoms Santaolalla Rives.
He pogut constatar que la Jonna Andersen està buscant, per diferents mitjans, la família del seu marit. De fet, ella ha obtingut algunes pistes, precisament, gràcies a la prova d’ADN que s’ha fet, no només la seva filla Anne Christine, sinó també al seu nét Johan, amb el qual la meva mare també té una coincidència d’ADN, en aquest cas del 0,4%.
Tal i com he pogut descobrir, l’Anne Christina comparteix també ADN amb persones amb noms i cognoms catalans, i molt lleidatans, com Pont, Altisent, Fusté, Capdevila o Bonjoch, els quals també comparteixen ADN amb la meva mare i, també, amb mi. En qualsevol cas, l’aplicació amb la que elaboro l’arbre genealògic (que a vegades és una mica bocamoll), m’avisa que la Jonna Andersen havia efectuat l’any 2023 recerques per buscar persones amb cognoms de Pont, Altisent, Bosch o Visa, entre d’altres.
El fet que un dels cognoms del que estigués buscant amb anterioritat fos el de Visa, que és el segon cognom de la meva padrina Pepeta (mare de la meva mare, nascuda a Golmés), va ser una gran pista per intentar concretar la nostra relació de parentiu amb els danesos. Però havia d’anar pas a pas. Vaig decidir primer buscar el municipi de procedència d’aquest Santaolalla Rives, i una de les eines era la de recórrer a l’OldNews, una hemeroteca digital de l’aplicació MyHeritage, amb centenars de milions de pàgines de publicacions (diaris [entre ells LA MAÑANA], revistes, diaris oficials…) de tot el món, en 11 idiomes. Al cercador vaig escriure Santaolalla Rives i va i em surt un únic resultat: Una publicació del Boletín Oficial del Estado (BOE), amb data de 21 de febrer de 1970, que diu, textualment: “Santaolalla Rives, Eduardo; hijo de Eduardo y de Carmen, natural de Mollerusa (Lérida), soltero, entrevistador, de estatura 1,72 metros, de veintiún años; procesado por falta a concentración; comparecerá dentro del termino de treinta días ante el Juzgado de la Caja de Recluta número 431 en Lérida”.
Ja havia trobat, doncs, el Santiolalla Rives que buscàvem. De Mollerussa. Tot lligava. Per proximitat devien d’estar emparentats amb els Visa de Golmés i, d’aquí, la coincidència amb l’ADN. Així mateix, tenia la dada que la seva filla Anne Christina havia nascut l’any 1973 a Copenhague, per la qual cosa l’Eduardo Santaolalla Rives ja devia d’estar a Dinamarca o, si més no, fora d’Espanya, l’any 1970, quan l’estaven buscant perquè fes la mili. Suposo que el devien d’estar esperant asseguts en una bona cadira. En qualsevol cas, vaig començar a buscar els pares de l’Eduardo, sabent que eren residents a Mollerussa. Consultant censos electorals de les dècades de 1930, 1940 i 1950 (digitalitzats per la Diputació de Lleida, i que es poden consultar des de la seva web), vaig trobar bastants “Santaolalla Moreno”, però cap amb el nom d’Eduardo.
Així que vaig tornar, sense massa convenciment, a fer recerca l’OldNews, amb un resultat de 17 publicacions amb el nom d’Eduardo Santaolalla. I em vaig aturar en sec al veure una altra publicació del BOE, amb data de 20 de juliol de 1941, amb un llistat de noms de persones internades a la “Prisión Provincial de Lérida”, entre els quals hi havia un tal Eduardo Santaolalla Moreno. És clar, no podia estar en el cens electoral de Mollerussa, a diferència dels seus germans, perquè estava tancat a la presó. En concret, el BOE havia publicat aquell dia un llistat de noms de presoners, els quals “el Jefe del Estado, que Dios guarde ha concedido la libertad condicional provisional, sin liberación del destierro” (sic). Eduardo Santaolalla Moreno, natural de Puigcerdà, havia estat jutjat en el seu dia pel Tribunal para la Represión de la Masonería y el Comunismo. Sabent tot això, que no era poc, he intentat investigar l’origen familiar de la mare de l’Eduardo Santaolalla Rives, Carmen Rives, que és amb qui, a ben segur, tenim el lligam genètic familiar. Però, a data d’avui no hi ha hagut èxit. Però hi insistirem, i a veure si en l’article de l’octubre vinent us en puc donar més detalls.
El que sí he fet, poc abans d’escriure aquest article, ha estat contactar amb la família de l’Eduard Santaolalla Rives a Dinamarca. Amb la seva esposa, Jonna Andersen, i amb la seva filla, Marie Christine Santaolalla Rives, per tal d’informar-los-hi de la troballa familiar sobre el seu marit i pare, respectivament. Espero poder intercanviar missatges amb elles ben aviat, i compartir-les amb vosaltres.
