Deia Àngel Ros que aquest país ha avançat amb Convergència governant a la Plaça Sant Jaume i els socialistes als Ajuntaments. I encara que la distribució de poder ja no és la mateixa i la sociovergència és molt difícil, alguns gestos del Govern i de la política lleidatana no ho fan impossible. Illa ha incorporat el conseller Miquel Sàmper, que amb el llaç groc a la solapa feia rodes de premsa a l’època de pandèmia amb Torra de president. Sàmper ve de JxCat i David Bonvehí, que comandava les restes de l’antiga Convergència reconvertida en PDeCat, també ha fitxat pel mateix govern. D’altra banda, l’exlíder de l’extinta Unió Democràtica, Ramon Espadaler, ja fa temps que fa coalició amb els socialistes i ara és conseller de Justícia des dels seus postulats demòcratacristians. El Govern, doncs, té una pinzellada sociovergent que sembla que es repeteix a Lleida. JxCat va facilitar els pressupostos de l’alcalde Fèlix Larrosa i la seva cap de files, l’exconsellera Violant Cervera, compareix darrerament amb el paer en cap per anunciar l’acord del trasllat de la Fira de Sant Miquel o el de les ordenances fiscals pel 2025, amb l’IBI congelat i el rebut de la brossa més car per qui tingui més metres quadrats de casa. No sé per què però la cosa em recorda molt al que ja va fer Joan Ramon Zaballos quan governava Àngel Ros. Li va votar els pressupostos i van anar de la mà en el projecte del Parc dels Barrufets, que tot i que no va arribar a bon port va ser la darrera proposta seriosa per reflotar les Basses. El gest de JxCat, també partícip del nou Pla de l’Estació que esborra el centre comercial sobre les vies, és més intel·ligent que el que va fer aquest partit després de les municipals, quan tenia coll avall el pacte amb els socialistes a la Diputació i al final algú va tocar a retirada. Perquè enlloc està escrit que no es pugui fer política més enllà de la legitimitat del president Puigdemont i de la injustícia que no se li apliqui l’amnistia, que una cosa no treu l’altra. Caldrà veure doncs cap on es decanta la balança al congrés de JxCat. ERC, que ara passa un mal moment, ja fa temps que va decidir fer política al veure que la independència ja l’haurà de fer una altra generació. La pregunta és què farà JxCat més enllà de Lleida.