No fa gaire temps enrere, a totes les ciutats hi havia un racó que s’anomenava la ‘zona enrotllada’ que li donava un encant alternatiu més gran. La visita era obligada cada vegada que tornàvem a aquella ciutat on habitualment entaulàvem sempre noves amistats. No cal esmentar cap capital perquè totes les que conec (que són moltes, per cert) tenien aquest reducte que servia de bàlsam després de l’esgotament habitual que produïa ‘patear’ tot el dia l’asfalt.
Al capvespre, l’ànima del vi ‘palpita’ dins les ampolles i és quan la majoria dels garitos instal·lats en aquesta ‘altra zona’ de la ciutat en qüestió despertaven fent grinyolar les portes metàl·liques abans de començar les seves sessions musicals que anaven de menys a més decibels. La majoria de la gent fa turisme a base de visitar catedrals i museus per després papejar un menú de ‘comida basura’ i, a més d’anar a comprar, assistir a l’estrena d’algun espectacle protegit per la societat de consum.
L’eterna minoria de persones, per la seva banda, preferim més aquest altre turisme nocturn, de cerca de noves sensacions i improvisacions, després de gaudir d’una jornada de tranquil·la passejada i rematar amb les delícies gastronòmiques del lloc. La brúixola que sempre ens guiava abans quan anàvem a una ciutat desconeguda era cap a aquells bars d’oci enrotllats on es podia escoltar bona música. Malauradament, el que és bo dura poc i per això actualment resulta molt difícil trobar aquest tipus d’espais d’acord amb aquestes ànsies de llibertat.
Tot s’ha tornat més banal, la joventut no té ideals, la vida transcorre a tota velocitat i la pijoteria li ha menjat tot el terreny a la rebel·lia. En aquesta desagraïda ciutat també vam disposar d’un lloc de cita imprescindible com era la Zona dels Vins, però el model burgès devora qualsevol indici de bon rotllo i allà només en queden dos mantenint el tipus. Pijoteria ‘versus’ rebel·lia… Oh yeah!
