En l’article d’ahir vaig atribuir erròniament la frase “més val honra sense barcos que barcos sense honra” a l’almirall Cervera. En realitat, l’heroica sentència la va dir Casto Méndez Núñez, sota les ordres del qual va servir Cervera. La correcció me la fa l’expresident de la Diputació de Tarragona i amic, Josep Poblet. Confesso que m’ha sobtat que Poblet estigui tan al cas d’aquest episodi històric de les acaballes de l’imperi colonial espanyol. Aquest interès comença quan essent alcaldessa Ada Colau, l’Ajuntament de Barcelona acorda retirar el nom del carrer dedicat a l’almirall Cervera i substituir-lo pel de Pepe Rubianes, actor que va viure en l’esmentat carrer. Poblet m’explica que “vaig voler saber les ‘atrocitats’ que havia fet Cervera per merèixer tal deshonor. I resulta que, revisant la seva biografia, ens trobem just tot el contrari, que va ser un home d’honor. Sobretot m’admira –segueix el relat Poblet– que va voler evitar la mort dels seus marins en un enfrontament de resultat previsible. Des de la seva expertesa d’almirall reconegut, va advertir en diverses ocasions al Govern d’Espanya que era portar la tropa a l’escorxador, però la tossuderia dels maldestres administradors d’un imperi en decadència total, li van ordenar anar a la guerra. Es va posar l’uniforme de gala, va arengar als seus marins i els va dir just abans d’entrar en combat: “M’he vestit així perquè no hi ha un honor més gran que morir per la pàtria”. Acaba Poblet: “Jo no soc militarista, però situats en el context històric de Cervera, trobo en ell la grandesa i l’honor dels grans personatges”. L’amic Poblet sempre té cops amagats.














