Sembla que en els darrers temps la gent es decanta més per tenir una mascota a casa que un fill. És a dir que prefereixen els gossos als nens. Això em recorda aquella famosa frase de Diògens de Sinope, aquest filòsof grec també conegut com a Diògens el Cínic, que afirma: “com més conec la gent més estimo el meu gos”.
Que la natalitat està baixant any rere any és una dada que ja ningú no dubta. En contra, el nombre d’animals de companyia està en un augment constant. És clar, doncs, que el model de família ha canviat. Tenir una mascota també comporta una sèrie de responsabilitats que, en cas d’incompliment, poden comportar multes. Només cal instar els que posseeixin mascotes com a gossos que els eduquin perquè molts pertorben el descans dels veïns i fins i tot provoquen danys en zones verdes, això sense comptar les defecacions que no són recollides.
Els gossets poden ser molt bonics però molts dels seus amos són uns impresentables. I ja no vull ficar-me en qüestions referides a quan els gossos més agressius es reboten contra els seus propis amos i els ataquen. A les platges naturistes està prohibida la seva presència per evitar possibles malalties. En fi, que de gossos em quedo amb Seamus, el gos cantant de Pink Floyd a l’àlbum ‘Meddle’. Mai millor dit, “¡qué vida más perra!”, i més quan ara està de moda el ‘reguetonto’ amb l’odiós estil de ball amb moviments de maluc i cuixes que anomenen ‘perreo, perreo’ … Oh yeah!
