Curiositat, ganes de socialitzar i capacitat d’adaptació: tres requisits per viatjar. Turistejar també contribueix a perdre la vergonya i, algun cop, fins i tot el cotxe. A la ciutat lituana de Kaunas ens van prendre un flamant Córdoba i tot l’equipatge, i nosaltres ens ho vam prendre amb filosofia: “es ligero el equipaje para tan largo viaje” va esdevenir la cançó oficial del viatge. La part positiva és que el RACC ens va repatriar via aèria, secció First Class en un vol de Lufthansa: encara no sé com ens van deixar embarcar abillats amb aquells vestits rònecs comprats de segona mà a Vilnius! I posats a perdre coses, algun cop vam perdre calerons en els canvis –dòlars per moneda local– que fèiem al mercat negre dels Països de l’Est, on podies obtenir quatre vegades més que en un banc oficial. Sovint, però, et donaven gat per llebre. Com a Bratislava, on un espavilat ens va ensenyar un feix de bitllets de 100 que, en el recompte posterior, es van convertir màgicament en bitllets de 10. El problema en aquests països era poder gastar tota la calerada obtinguda extraoficialment (i que no era de curs legal a Occident): el darrer dia a Txecoslovàquia i sense saber què fer amb una quantitat descomunal de corones, vam optar per comprar tot el que trobàvem: cristall, licors, tabac (una dotzena de marques diferents) i fins i tot una peça exhibida en una galeria d’art. Milionaris… per un dia.
Sessió: No iniciada
