La meva mare parlava sovint del seu oncle Feliciano de Durro. Gràcies a Josep Calvet, Sabina Lapedra i el Memorial Democràtic Ribagorçà, he conegut la història d’un dels seus fills. Pere Peregort Martí va ser un dels cinc deportats ribagorçans catalans als camps nazis. Va néixer el 1922 a Casa Farrenou de Boí i va morir el 2009 a l’hospital de Bruges (França). Va lluitar al bàndol republicà i va anar a parar al camp d’Argelés, des d’on van demanar asil polític a Mèxic amb el seu germà Jaume, sense tenir resposta. Jaume va tornar a Catalunya gràcies a l’altre germà, Cándido, i Pere es va unir a la resistència francesa davant dels nazis. Va ser detingut per la Gestapo i traslladat al camp de Naztweiler-Strutthof i després al de Dachau, on va arribar amb un rellotge i una cartera buida. Entreu per la porta i sortireu per la xemeneia del crematori, deien els comandants de la SS. Pere va sortir per la porta, alliberat com altres per les tropes aliades. Es va establir a França i va explicar la seva història als seus néts, Joy i Cristopher, que han compartit el testimoni del seu avi, un dels tres supervivents ribagorçans de la barbàrie del segle XX. Com deia Montserrat Roig, si hi ha un acte d’amor, aquest és la memòria.
Sessió: No iniciada
