Per resoldre i evitar els problemes per qüestions lingüístiques aniria bé escoltar menys els polítics i fer més cas als dictàmens dels filòlegs i dels experts en llengües. Un dels referents en aquesta matèria és el filòsof i teòleg pallarès Pere Lluís Font, nascut l’any 1934 a Pujalt, un petit poble del Pallars Sobirà on, com es diu popularment, Nostre Senyor va perdre les espardenyes. Pere Lluís Font ha estat distingit amb el 57 Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que atorga Òmnium Cultural per la seva reflexió “sobre el bilingüisme des d’una perspectiva que combina la filosofia del llenguatge i la realitat sociolingüística de Catalunya”. Font ha desenvolupat també “una filosofia de la religió en clau contemporània i catalana. Font defensa una laïcitat oberta i crítica que permeti un diàleg entre les diferents visions del món, tant religioses com seculars. És expert en hermenèutica, la interpretació dels textos, especialment els sagrats. Tornant a la lingüística, Font “qüestiona els discursos que presenten el bilingüisme com un problema en lloc de com una riquesa”, tot i que considera que no hi ha comunitats bilingües, sinó persones poliglotes. Per a Font el veritable bilingüisme ha de ser respectuós amb les dues llengües, però també ha de garantir la supervivència i la vitalitat del català en un context en què el castellà té un pes majoritari a escala estatal i global. En el seu discurs al Palau de la Música de Barcelona, en rebre el premi, va rematar: “Qui només coneix la seva llengua, no coneix ni la seva”.
Sessió: No iniciada
