El Jutjat Mercantil número 1 de Lleida ha perdonat un deute d’1.212.910 euros a una dona que va avalar els préstecs sol·licitats pel seu marit per a intentar salvar la seva explotació avícola, concretament una empresa que gestionava unes granges de pollastres, després de començar un procés judicial per desavinences familiars i generar-se una sèrie d’elevades despeses. Així, el jutge aplica la Llei de la Segona Oportunitat a la clienta de Bergadà Advocats, boutique legal especialitzada en Dret concursal, i l’exonera del passiu insatisfet.
Tot va començar en 2014, quan el marit va decidir constituir una empresa per a gestionar una granja de pollastres en un entorn familiar. Posteriorment, l’any 2016 va fer una ampliació amb la construcció d’una segona granja. De fet, per a sengles construccions el matrimoni es va haver d’hipotecar, “però tot anava bé”, indica la dona. Encara que en un primer moment els seus germans es van desentendre, en el 2020 “van reclamar la seva part en el patrimoni i a partir d’aquest moment va començar una batalla campal per les desavinences familiars que va acabar en els jutjats”, expressa la dona.
De fet, recorda que “l’empresa funcionava per a viure tranquil·lament. A més, jo tenia i tinc el meu treball, però el pes important de l’economia familiar l’aportava aquesta empresa. Però les despeses judicials i d’advocats es van anar incrementant i ens van afectar directament”.
A conseqüència d’un mal assessorament, el seu marit va començar a sol·licitar préstecs per a mantenir a flotació el negoci i cobrir les despeses derivades de la citada disputa legal. La pilota es va anar fent cada vegada més gran fins que ens va atropellar“, afegeix. Ella va signar com a avalador, “ja que jo estava i estic al seu costat, mostrant-li tot el meu suport en què fes falta”. En aquest sentit, l’advocada que ha portat el cas i sòcia fundadora de Bergadà Advocats, Marta Bergadà, expressa que “moltes persones signen com a avaladores sense comprendre les veritables conseqüències. Ser avalador significa respondre amb tot el teu patrimoni present i futur si el titular del préstec no paga”.
Per això, la lletrada insisteix que “signar un aval no és un simple tràmit ni un favor innocent. És una responsabilitat legal enorme que pot convertir-te en un deutor per a tota la vida per un deute que ni tan sols has generat tu. La falta d’informació clara i accessible sobre aquest tema continua sent un problema molt greu”. Per això, “és fonamental informar-se abans de signar, perquè les conseqüències poden ser devastadores”.
No obstant això, la bola de deutes es va anar fent cada vegada més gran, “fins al punt que fent comptes vam veure que el deute superava el milió d’euros. Llavors ens va caure una llosa molt gran damunt, però havíem de buscar una solució per a tirar cap endavant”.
La lletrada recorda que “després d’analitzar tota la documentació aportada vam veure clarament que era una deutora de bona fe, per la qual cosa ens vam posar a treballar ràpidament en el cas”.
Paral·lelament, va sofrir l’assetjament i les amenaces de les empreses de recobrament de deutes i les entitats bancàries. “Eren moltes crides i hi havia pressió i amenaces que ens acabaven passant factura”, expressa la dona, mentre que l’advocada recorda que “aquestes pràctiques no sols són contraproduents, sinó que també poden constituir violacions dels drets personals del deutor”.
La bona notícia va arribar recentment, quan el titular del Jutjat Mercantil número 1 de Lleida perdonava a la clienta de Bergadà Advocats un deute d’1.212.910 euros.
